22 de Setembre de 2015

Arguments pel sí.

Des de la meva primera intervenció com a candidat independentista (la tardor de 2010), he insistit sempre que la Independència no serà fàcil, per un parell de motius:

• nosaltres serem els únics responsables de la nostra sort i de la nostra dissort, i no podrem "transferir" les culpes a ningú més
• haurem d'alliberar-nos del munt de vicis i manies que hem adquirit al llarg dels segles i que formen part del (ara se m'abraonaran damunt centenars de racistes disfressats d'antiracistes) del nostre ADN com a poble; abandonar tots els vicis de la deficiència democràtica, del feudalisme, i de les creences que unes persones són superiors a altres pel simple fet d'estar més a prop dels òrgans de de-cisió.
• (un tercer motiu és que no ens ho posaran fàcil i patirem un parell de mesos, no més, de petites privacions - i un parell de dies, no més, de grans privacions)

Si aconseguim això, llavors la Independència tindrà molts avantatges:

el principal és que tindrem un govern pròxim, situat en una terra pròxima, amb un clima (del microclima no en parlem) conegut, que tampoc no tindrà excuses per fer les coses malament però que, a més, si les fa malament, en un parell d'hores ens tindrà a la seva porta per poder-hi exigir solucions.

podem dir-ho també d'una altra manera: tindrem un govern que no governi "contra" nosaltres en tots els aspectes; no haurem de callar davant el somriure sorneguer del funcionari de torn que ens diu que "es que no hemos tenido tiempo de traducirlo" (aquells documents que fa 30* anys que corren i que els demanes en català) o les altes instàncies que es permeten el luxe d'enviar per escrit (sí, sí, per escrit) explicacions del tipus "com que a Catalunya es maltracta els castellanoparlants, nosaltres tampoc no t'enviarem això en català malgrat que la llei ens hi obligui"; millor encara, el nostre govern no posarà traves als contactes entre empreses, professionals, investigadors del nostre país i de fora, tant si els de fora volen venir com si els d'ací volen fer alguna cosa a fora.
* (corregit: en la transcripció s'havia perdut originàriament un zero - tant aquest cas com el següent són reals)

igual que el clima i la llengua, altres aspectes també ens són propis: el tipus d'empresa i de comerç, per exemple; el nostre país independent podrà dedicar-se més lliurement a les petites i mitjanes empreses (i a aquelles persones i entitats que han optat seriosament per l'emprenedoria), perquè sabem que són l'ànima de Catalunya; això i no pas les grans multinacionals, còpia empresarial dels grans terratinents agrícoles i ramaders que sagnen tantes terres i famílies d'Espanya - i per tant, a Catalunya i l'Aran podrem gaudir d'un sistema econòmic-tributari que afavoreixi, en comptes de penalitzar, les empreses que realment aporten riquesa a tothom.

hi guanyarem en el medi ambient, ja que sempre hem tingut molta més cura que no pas els veïns de ponent; una comparació que és molt evident és el pas pels túnels i carreteres des de Vic fins a Figueres, per Olot; de seguida es veu quines han estat executades per la Generalitat (després de moltes lluïtes locals, per cert) ja que procuren alterar poc el paisatge, minimitzar els impactes i, per exemple, aconsegueixen que els túnels siguin acollidors - i per oposició també es pot endevinar quines han estat les execucions (mai més ben dit) del govern espanyol, ja que com a "infraestructuras de interés general" no han necessitat fer cas del que els deien els estudis d'impacte ambiental, deixen cicatrius difícils d'esborrar en el paisatge (i, en el cas de la N340 a Vallirana, també en les lleres fluvials) i els seus túnels són un exemple meravellós de grisor amenaçadora.

hi guanyarem econòmicament, perquè (sense deixar de ser solidaris amb qui ho necessiti, i a través dels fons que aportarem a la UE, si no ens cansem que ens fotin el joc de la Puta i la Ramoneta abans del 27S) podrem disposar de més diners, i podrem decidir aquí en què ens els gastem.

hi guanyarem en (espero i desitjo) organització territorial (i dic "organització" i no pas "ordenació" ni "admi-nistració" ni "divisió"), ja que podrem legislar d'acord amb les característiques de cadascun dels territoris.

hi guanyarem en competitivitat, pel simple fet que estadísticament no carregarem el llast de tantes empre-ses i centres de recerca no-competitius espanyols amb els que actualment fem promig.

podem guanyar-hi en convivència; podem, però no sé si ho aconseguirem; la convivència a Catalunya es va trencar a finals del segle XIV mitjançant personatges infiltrats vinguts de Castella - i aquestes tècniques s'han utilitzat sovint en l'Europa (occidental i oriental) en la segona meitat del segle XX; en tot cas, si el nostre sistema educatiu pot perdre també el llast de, però no només de, sinó també anterior i posterior a, Wert, tindrem molt de guanyat.

el que es diu del sistema educatiu ho podem dir igualment dels mitjans de comunicació; una població que creixi amb més autoestima i més cultura prescindirà aviat de les emissions escombraria.

podrem prescindir dels insults i les amenaces que estem rebent dia sí dia també; i, en tot cas, tindrem un sistema judicial que sigui el mateix per a tothom.

podrem acabar amb la corrupció i amb tants altres vicis que han format part de la nostra història hispànica (i de la qual Espanya s'ha enorgullit a través de tantes obres sobre "la picaresca" - i que gràcies a usar-ho com a arma contra la nostra independència també ens està ajudant a fer dissabte)

tindrem veu, ni més ni menys que els altres, per poder-nos tractar "de tu a tu" amb aquells que ocupen també un lloc en el món - i amb aquesta veu podrem dir-hi la nostra en els tractats i convenis (no en diguem convencions, si us plau, no !) internacionals, en la governança europea (suposant que ens convingui mantenir-nos dintre de la Unió Europea), o en qualsevol aspecte internacional (el canvi climàtic, les crisis migratòries)

podrem recuperar allò que Primo de Rivera primer, la segona República espanyola després, Franco més tard, i la "transició", ens han robat: la representació pròpia en diversos àmbist internacionals: federacions esportives (moltes d'elles eren fundadores de federacions internacionals), comitè olímpic... però també la presència "sense intermediaris" en associacions científiques i tècniques. Per cert, cal recordar que alguna llei actual "per eliminar duplicitats" pretén prendre'ns per tercera vegada institucions de recerca o de coneixement del territori que van ser inicialment creades per la Mancomunitat - i eliminades també per Primo de Rivera i Franco - com l'Institut Meteorològic, l'Institut Cartogràfic i l'Institut Geològic, de prestigi reconegut arreu del món.

una raó importantíssima per a la Independència és aquesta: la Dignitat (escrita amb majúscules); ser perso-nes, ser ciutadans i ciutadanes (i en això és important recordar la diferència en l'esquema econòmic "petites empreses" versus "grans empreses" o "emprenedors" versus "terratinents"); ser ciutadans i ciutadanes lliures en comptes de súbdits (podríem escriure "esclaus" gairebé); que el nostre passaport* digui que "arreu del món estem sota la protecció de Catalunya i l'Aran" en comptes de dir que "tenim permís d'Espanya per sortir a l'estranger"; ser persones amb igualtat de Drets (igualtat de possibilitats, és clar !) siguem d'on siguem.
* i especialment haurem de tenir cura de la Dignitat d'aquelles persones amb vincles a Espanya, que ja han rebut amenaces barroeres ("us demanarem passaport per visitar els vostres morts"), perquè sempre, sempre, puguin anar amb el cap ben alt i un somriure als llavis.

igualment podrem ser persones amb igualtat d'obligacions; els que seran/serem elegits per tirar endavant el país durant uns anys (no pas "els que manen") i els que els elegirem; els que hem viscut aquí tota la vida, els que hi ha vingut més tard, i els que estan per venir;

en la immigració podrem decidir (allò que de vegades es demana per part dels mateixos que ens n'han negat les competències fins ara) quantes persones poden arribar, podrem decidir quin model d'acollida els volem oferir, i quins seran els requisits mínims per establir-se (cursos de llengua i ciutadania, per exemple) i els podrem oferir les mateixes possibilitats que gaudim, i podrem procurar que ens enriqueixin amb el seu bagatge cultural i lingüístic alhora que podrem ajudar-los a conservar-lo (perquè mai, els seus familiars del lloc de procedència, no els puguin dir "estrangers"; perquè mai no perdin els orígens i, per tant, no perdin la identitat)

però realment, l'altre motiu per ser independents és molt, molt important: finalment deixarem de ser estrangers en el nostre propi país.

Col·lecció completa:
Independència (1) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_1.html
Independència (2) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_2.html
Independència (3) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_3.html
Independència (4) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_4.html