e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Setembre de 2015

 

Secessió ?

Perquè hi hagi una secessió, s'ha d'escindir un "un", i no és el cas. La pròpia constitució espanyola, i els propis documents històrics demostren que la unitat d'Espanya és falsa, que s'ha basat en l'absorció i assimilació de diversos territoris com si fossin, quan no ho són pas, "merindades" de Castella

Devolució ?

Una devolució s'efectua a partir del moment que es retorna a un subjecte allò que aquell subjecte ha aportat més o menys de bon grat. Tampoc no és el cas.

Restitució !

La restitució és l'acte de tornar a un subjecte allò que se li ha pres. En el cas de Catalunya, doncs, la Independència és la restitució a Catalunya i als Catalans de les seves institucions de govern, de la seva capacitat de legislar plenament, de la seva capacitat d'estar present en el món en igualtat amb la resta de subjectes-Estat, i de la seva dignitat - i, per tant, també de la seva capacitat per defensar la llengua pròpia dels catalans, per defensar el sistema educatiu, i el sistema convivencial que estan en perill; per defensar l'esquema industrial i comercial propi del lloc; per aportar les solucions vàlides al seu ecosistema.

 

Legalitat

Els dubtes sobre la legalitat de la Independència de Catalunya es basen en fonaments esbiaixats (volgudament esbiaixats, de fet) de la realitat. En una lectura esbiaixada (en una lectura perversa, diguem-ho clar) de la llei fonamental espanyola. I en unes interpretacions volgudament esbiaixades o perverses (diguem-ho com vulguem) del tribunal que ha d'interpretar i aplicar aquesta llei fonamental - tribunal que, per la seva banda, està nomenat des dels sectors polítics i ha incomplert ell mateix les lleis en estar format per membres no capacitats per formar-lo (ja fos perquè el seu mandat havia caducat, ja fos perquè el propi membre havia mort mesos enrere)

Sobre si "Espanya és la pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", el terme "indivisible" es refereix al subjecte "Espanya" en els termes que el segle XIX van modelar-lo: l'Espanya carlina i l'Espanya isabelina; l'Espanya republicana i l'Espanya monàrquica; l'Espanya republicana i l'Espanya franquista; es refereix, doncs, al "concepte Espanya" com a "continuïtat del regne de Castella".

Sobre si l'exèrcit és el garant de la integritat territorial, la llei fonamental atribueix a l'estament militar quines són les seves funcions i quines no: és l'exèrcit el que ha de garantir la integritat territorial de l'estat davant d'un atac extern, i no pas el ministeri de (posem per cas) Cultura, o els sindicats.

Sobre si "la sobirania recau en el poble espanyol" (destaquem que la Constitució no diu res de "la totalitat del"), és lògic en una constitució europea del segle XX que s'especifiqui aquest terme: la sobirania no recau en el cap de l'Estat, encara que sigui hereditari; la sobirania no recau el Déu, encara que en altres moments s'hagués dit; la sobirania no recau en els governs; és el poble, el que és sobirà, des de la Revolució francesa (i, en el cas de Catalunya, ho va ser també en alguns moments dels segles XIV, XV i XVII). No vol dir, doncs, que sigui la totalitat del poble espanyol qui hagi de discutir "la sobirania" en un sentit militar-geogràfic (allò de "les places de sobirania" de les roques situades davant les costes del Marroc, o allò de "aplicar la sobirania" com qui aplica lleis, aplica pintures, o massatges o cops de puny)

En canvi, hi ha un aspecte important: la Constitució Espanyola preveu la signatura, la denúncia, i l'aplicació dels diversos Tractats i Convenis (no en diguem "convencions", si us plau, no) Internacionals. I preveu que l'ordenament jurídic espanyol, i la pròpia Constitució, quedin en segon pla davant de les disposicions signades i ratificades (i que, per tant, passen a formar part de l'ordenament jurídic i constitucional). Per exemple, els que reconeixen el dret d'autodeterminació.

 

Som subjecte ?

Són els catalans, és Catalunya, un subjecte que pugui autodeterminar-se ? Sí. Ho estableix la pròpia constitució espanyola quan parla de "pobles d'Espanya" en el seu preàmbul. Ho estableix l'article 2 quan parla de "nacionalidades" i ho ha establert la manera com es va tramitar l'Estatut de 1979 ("nacionalidades históricas"). I ho rebla també l'existència del Dret Civil Català, mantingut al llarg dels anys (tot i les dificultats al segle XIX), i que és un tret diferencial suficientment important. Catalunya no és una "merindad" de Castella. Hauria pogut ser un Estat associat amb Castella en la formació d'Espanya, però ens ha quedat clar, per totes bandes, que Castella no tenia, no té, aquesta mateixa intenció - i no la tindrà en un termini curt o mitjà. Catalunya, doncs, és un "subjecte" que pot exercir la seva lliure determinació i que, si vol (i cal dir que no només vol, sinó que li convé per una simple qüestió de supervivència), pot independitzar-se ara mateix.

 

 Col·lecció completa:
Independència (1) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_1.html
Independència (2) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_2.html
Independència (3) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_3.html
Independència (4) : http://blogs.e-noticies.com/alfons-civit/independencia_4.html

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Men閍me

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
476
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR