e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 d'Octubre de 2012

Pare i filla surten amb el cotxe. Ell ha fet més de 100km per recollir-la a casa de la mare, com cada quinze dies. Han d'anar de pressa cap a casa del pare, perquè allà hi ha l'avi, a qui cal administrar medicació cada quatre hores.
La nena demana que vol anar a la fira. El pare atura el cotxe, rumia. Pren el telèfon (això dels mòbils és un gran què) i telefona a l'avi. L'avi diu que no hi ha problema, que si pren la medicació una hora més tard no hi haurà cap entrebanc - el fet que l'avi hagués patit una embòlia fa anys li impedeix de poder-se administrar tot sol la medicació, perquè té la mobilitat prou reduïda per no poder utilitzar els estris que li calen.
Deu minuts més tard ja són a la fira. ExproReus, allà al Tecnoparc, es mostra com un lloc que il•lusiona a la nena. El pare recorda quan ell tenia l'edat d'ella, i passejava per la Fira de Mostres de Barcelona, aprofitant que l'avi hi pintava un parell de stands. Era tot un món.

La primera sorpresa és que ExproReus obrirà a les 11. Queda, doncs, tres quarts d'hora d'espera. Si mirem bé, els horaris diuen que s'obre a les 11, que gairebé és migdia, i es tanca a les 21:30, que ja és negra nit.
Després de passejar, pare i filla tornen a l'entrada i fan cua en una de les tres taquilles. Quatre euros per poder-hi estar una hora, pensa el pare, és força car ara mateix, que no ha aconseguit cap client nou.

Les onze menys cinc. Obren una taquilla. No és pas la de la cua de pare i filla. Comencen a vendre les entrades allà. La nena s'impacienta. La gent que fa les cues també. El pare va a preguntar i li diuen que sí, que les taquilles obren a les onze, totes tres.
Cinc minuts més tard el pare torna a preguntar. Allà ningú no ha obert cap altra taquilla. La gent de les cues segueix impacient i en molts casos s'han posat en la cua de la taquilla oberta. La dona que estripa les entrades diu que ella no és responsable de les taquilles, segueix estripant entrades, i no comenta el cas amb cap dels seus possibles superiors.
La nena vol canviar de cua. El pare calcula. El temps d'espera en l'altra cua pot ser d'un quart d'hora. En aquesta taquilla potser no obriran, potser trigaran cinc minuts més. Després cal fer cua, entrada en mà, perquè te l'estripin a la porta. Quedarà, com a màxim, mitja hora de visita a la fira abans de sortir corrent.

"Filla, anem cap al cotxe i directes a Barcelona, que faríem tard"

La nena es queixa. S'enfada amb el pare. Un cop a l'autopista, cinc minuts després, el pare veu que de les seves galtes hi pengen unes llàgrimes immenses. Decideix posar els llums d'emergència i aturar el cotxe al voral de l'autopista - la nena no mereix ni un cruel minut d'espera i el pare no farà passar el codi de circulació per davant de l'amor propi malferit de la criatura. Li explica que ell no té la culpa que la gent de la fira siguin uns dropos, que ella ja sabia que havien d'anar de seguida a donar la medicació a l'avi, i que ell no pot assumir quatre euros per mitja hora de fira amb presses. Acaba dient-li "si vols, farem una queixa a l'Ajuntament, però no et repetiran la Fira per tu un altre dia, per molta raó que tinguis".

I és així. Des de l'Ajuntament de Reus, des d'ExproReus, ens podran dir que la meva filla i jo anàvem amb massa presses. Això, en tot cas, és assumpte nostre. Podem, si és el cas, voler entrar a les 11 i sortir a les 11 i 5 minuts. O, si és el cas, podem estar tot el dia a la fira fins que tanquin. No parlem del que volem fer, sinó del que es compleix i el que no es compleix. Si se'ns diu que obriran a un quart de dotze, estem avisats; potser no hauríem esperat i hauríem marxat a Barcelona a un quart d'onze per aprofitar el temps en alguna altra cosa que valgués més la pena que una cua de taquilla. Si se'ns diu que obriran a les onze i després s'obre a qualsevol altra hora més tard, ens estan traint.

Nosaltres els podem dir que en les seves taquilles hi havia uns taulons d'anunci amb uns horaris. I no es van complir. Era impossible complir-los si a les 11 començaven la venda d'entrades perquè ningú no podia arribar a entrar a les 11 en punt, sinó més tard. Que el personal disponible en la porta no es va preocupar d'oferir un bon servei, ni de trametre la incidència als seus superiors. Simplement "això no és assumpte meu, jo no sóc responsable de les taquilles", deien. I les taquilles, dues de les tres taquilles, encara no estaven obertes 10 minuts més tard de l'hora.
Això és ja una espècie de costum: començar les activitats tard (a tocar del migdia), acabar-les tard (negra nit, ara que ja som a la tardor), i no complir els horaris, ni identificar-se mínimament amb la feina que hom fa - per exemple, per fer un crit a algú que pugui decidir o que pugui avisar als responsables de les taquilles. Alguna vegada parlem del PER, de les migdiades, i d'altres fets similars. Del menyspreu envers la ciutadania. "El trabajo empece", deien els hidalgos i els soldats dels tercios. S'ofenien per haver de treballar, per haver-se de comprometre amb els destinataris d'una feina. Marca España, sens dubte. Però aquí també.

Algun dia aconseguirem ser independents. Personalment, ho desitjo.
Però desitjo, també, que dins dels ànims de cada persona, dins dels compromisos de cada entitat, no hi hagi més detalls que "empezcan". Tinc ganes d'independència per acabar amb els horaris absurds, amb la teleescombraria, amb la manca de compromís, amb la picaresca, amb els amiguismes mal entesos, amb els cacics locals, amb el "vuelva usted mañana", amb les taxes per tot, amb les traves per tot i més, amb tot allò que fa que, quan demanes viure en un país normal (Suïssa no és pas un país més ric ni més avançat sinó que, simplement, ha destinat els seus recursos a altres prioritats amb més lògica) no et mirin ofesos com si els volguessis matar, com si fossis un delinqüent perillós. Perquè al capdavall, els ofesos som els ciutadans enganyats, no pas els que ens han d'oferir un servei i miren d'escaquejar-se. Però sí, la "marca España" és aquesta, és la de qui s'ofén perquè no li permets fer la viu-viu. I això, senyores i senyors, s'ha d'acabar. Ara mateix.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1032
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR