e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Novembre del 2012

Mogelsberger Liedli - sardana

La setmana passada va néixer el besnét de la meva tia. Ella no el va poder conèixer, perquè avui fa un any que la van enterrar.

La meva tia era la tercera de quatre germanes, filla d’un obrer murcià inquiet i d’una venedora del mercat que havia arribat a Barcelona com minyona murciana.

La meva tia, també, era una mena de dipositària casual de coneixences. El mestre Galí, els Maragall, l’Antoni Tàpies, i tota aquella gent que havia girat al voltant de la plaça Molina, a Barcelona, molts dels quals formaven part de la comunitat d’alemanys i de suïssos.

Era noia de sardanes i va fer amistat amb...

Continuar llegint...

19 d'Octubre del 2012

ExproReus, "marca España"

Pare i filla surten amb el cotxe. Ell ha fet més de 100km per recollir-la a casa de la mare, com cada quinze dies. Han d'anar de pressa cap a casa del pare, perquè allà hi ha l'avi, a qui cal administrar medicació cada quatre hores.
La nena demana que vol anar a la fira. El pare atura el cotxe, rumia. Pren el telèfon (això dels mòbils és un gran què) i telefona a l'avi. L'avi diu que no hi ha problema, que si pren la medicació una hora més tard no hi haurà cap entrebanc - el fet que l'avi hagués patit una embòlia fa anys li impedeix de poder-se administrar tot sol la medicació, perquè té la mobilitat prou reduïda per no poder utilitzar els estris que li calen.
Deu minuts més tard ja són a la fira. ExproReus, allà al Tecnoparc, es mostra com un lloc que il•lusiona a la nena. El pare recorda quan ell tenia l'edat d'ella, i...

Continuar llegint...

04 d'Octubre del 2012

El brètol impacient i l'ambulància

El meu carrer ha canviat molt des que jo era petit. Abans hi havia dues voreres estretes, una franja de cotxes aparcats (que cada 15 dies canviava de costat) i una calçada de llambordes i ciment ben llis, perquè a les festes majors hi havia fet ball i no volien ensopegar. Un aparcament utilitzava part de l'estructura d'un antic cinema, fins que hi van fer un edifici nou. Vivíem a la rerabotiga del taller del pare fins que hi vam anar, a aquest edifici. Un dia parlaré de la veïna del pis de sobre, principal motiu per aquella mudança. I del cotxe que va desfrenar-se al primer pis del garatge i va anar a parar, rampa avall, al vestíbul de la senyora Roseta, al costat de casa. vam tenir el millor enllumenat de Barcelona perquè de veïns hi teníem un jutge del "movimiento". Ara ens queda un comissari de la policia espanyola, i no tenim rates perquè, suposadament, un veí, conegut periodista, va...

Continuar llegint...

22 de Setembre del 2012

Les paelles, en mans de criatures, s'abonyeguen

Diuen que en un moment de la seva evolució, els infants tanquen els ulls per “eliminar” tot el que hi ha al seu voltant. No hi ets, perquè la criatura ha tancat els ulls i no et veu, encara que et pugui sentir. Fins i tot per jugar a amagar-se, el que fan és cercar un lloc des d’on no vegin l’altre, és a dir: posar-se en un lloc que els tapa els ulls – però no els peus, el cos, les mans...

Un fet curiós que s’associa a aquest moment és que la criatura pot estar jugant, per exemple, amb l’aneguet de goma, a la banyera, i no sap recuperar-lo quan se li posa darrera, perquè quan no el veu, l’aneguet ha deixat d’existir.

...

Continuar llegint...
Inici Anterior 1 2 3 4 Següent Final