e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Juliol del 2016

Bofill revisitat

 

No sabria descriure't amb exactitud quina és la sensació que he tingut cada vegada quan la brisa, de cara, s'ha barrejat amb l'olor dels pins càlids i del xiprer. Quan el camí s'obre després d'aquella porta i el terra baixa, encomanadís de silenci, cap a les escales d'entrada, mentre les parets s'aixequen, discretes, com una abraçada des de l'aire.

En aquell moment descobreixo la meva petitesa en relació a aquells edificis, al món, i a tu. El passat s'amaga en la seva disfressa de col·lapse i pren la suavitat que cada planta enfiladissa li regala.

Escales amunt, cares conegudes, salutacions (se'n recorden de mi !!) i crits d'alegria. Setze anys enrere jo seia en aquella taula i acabava el projecte d'aquella estació d'alta velocitat; després fèiem l'aeroport, aquell que la nena senyalava des del cotxe i deia "l'aeroport del papa !"; de tretze anys...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2016

Quan em vas matar aquell amic

 

Ja fa més de vint anys. Vint-i-un.

Aquell dia vas fer una cosa que et va canviar la vida. Ens la va canviar a nosaltres, també. I la va canviar, o més ben dit, la va extingir, per al Joan.

Deixa'm que t'expliqui qui era el Joan. No sé si en aquest temps has tingut inquietud, o estómac, per saber-ho. El Joan era un home sol; li agradava l'excursionisme i sortia gairebé cada setmana a fer alguna ruta, senzilla, per trobar-se ell mateix i gaudir els paisatges, la natura, la Terra, i les amistats -però si, per algun motiu, ningú sortia aquell cap de setmana, ell feia la ruta tot sol, igualment. Treballava moltes hores i s'havia de llevar ben d'hora quan la ciutat encara dorm, quan fins i tot a l'estiu encara és fosc. Tan d'hora que només el vas poder trobar a ell i a poca gent més. Tenia una petita afectació intel·lectual, i per això la seva mare va...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2016

Poètica

 

 

 

Amb el mateix estil del Merlí (potser van inspirar-se en les meves classes per fer aquella sèrie a TV3 ?) vaig escriure abans de l’examen d’ Amidaments i Pressupostos, i en un més que imperfecte grec, “Aristòtil, la Poètica”. Acabava d’enviar l’alumnat a prendre el sol i mirar els núvols a la pollancreda de la Facultat d’Econòmiques de Reus perquè es relaxessin mentre jo, a Arquitectura, els posava els fulls en blanc i els enunciats damunt de les cadires que havien d’ocupar – però quan van tornar van seure allà a on van voler.

 

La poètica, o la mesura justa.

  • La distància exacta amb els teus veïns, per no copiar el seu examen però per poder-vos compartir un bolígraf quan la tinta s’acaba. La distància perfecta...

    Continuar llegint...

16 de Gener del 2016

Reivindicació d'Albert Serratosa i Palet

Poques setmanes abans dels Jocs Olímpics del 92 vaig començar a treballar com a becari en un laboratori de la UPC que "penjava" de quatre Departaments diferents. Al llarg del temps, mentre atenia estudiants de doctorat del CIEPAC de'n Salvador Tarragó, i sobre tot mentre es muntava l'exposició sobre Ildefons Cerdà (comissariada per en Tarragó i per n'Albert Serratosa), vaig anar descobrint més aspectes desl dos Comissaris i de Cerdà: a la seva manera, diria que els tres personatges es podien complementar. A través de la meva pertinença al Club d'Amics de la Unesco de Barcelona vaig poder visitar l'exposició de Cerdà guiat per un dels consocis, que era... sí, en Serratosa - el qual, a més, va insistir en acompanyar-nos a casa amb cotxe a mi i a la Maria, Secretària del Club.Van passar força...

Continuar llegint...

19 de Novembre del 2015

JeSuisAlfons

#JeSuis
i també #TuEs #IlEst #ElleEst #NousSommes #VousÊtes #IlsSont i #EllesSont

Som. Sóc. Sóc jo. Jo no sóc París. Jo no sóc Bagdad ni Damasc. Ni Jerusalem. Ni Perth. Ni Au. Ni Taumatawhakatangi­hangakoauauotamatea­turipukakapikimaunga­horonukupokaiwhen­uakitanatahu
Jo no sóc Charlie. Ni sóc Otegi. Ni sóc Mickey Mouse. (Ni em dic Alfonso, tampoc). Jo sóc jo. I puc compartir alguns pensaments, algunes inquietuds, algunes pors, algunes alegries i alguns odis.

Sóc jo i em dolen unes coses i em fan riure unes altres coses i em molesten unes altres. I no me n'interessen un munt (especialment perquè cada any i mig estem duplicant la quantitat d'informació que existeix al planeta, i no ho puc processar tot)
I sóc occidental. i mediterrani. I arquitecte. I català. I ateu per la gràcia de déu. I estrany per la...

Continuar llegint...

02 d'Octubre del 2015

Record

(
introducció:
- la meva mare va morir la nit del 13 al 14 de maig passat, com no podia ser d'altra manera, perquè la seva salut estava molt molt malmesa i perquè la nit del 13 al 14 de maig sempre ha estat, per a mi, una data important.
- per al butlletí del centre excursionista se'm va demanar un escrit de necrològica; aquest escrit va tenir molt bona acollida i, des d'altre sàmbits, se m'ha demanat més d'una vegada que el compartís.
- aquell escrit, doncs, va a continuació; moltes però no totes les referències a llocs i noms han estat substituïdes per lletres soles
)

"
Hem de cercar el referent d'una minyona arribada de Cartagena i que treballa en la casa del general Berenguer (el de la "dictablanda"). I un noi alt, d'orígens càntabres però que arriba de Mazarrón on el seu avi fa d'agent de duanes. Aquest noi, a la...

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2015

Àngels de la guarda

No som Wenders ni Handke, perquè aquí el guió l'escriuen centenars de persones anònimes amb bata blanca. No és Berlin sinó Barcelona.

Porto gairebé un any d'hospitals. Primer, per acompanyar la meva mare; ara, les meves ties.

Habitualment els hospitals són aquell lloc a on hi vas sense ganes, amb l'agenda feta a miques (recordo el meu pare amb un infart estirat a la llitera, dictant-me les coses de la seva agenda perquè anés a fer-les, mentre el metge ens mirava enfadat - allà vaig experimentar per primer cop el "canvi total de plans", haver d'abandonar les classes, agafar un cotxe i substituir-lo en la seva feina), amb diversos requisits que cal superar alhora (et diuen "has de demanar hora aquí, allà i allà" i has de tornar amb totes les coses a un nou metge a un altre lloc - i sempre que has de demanar hora o has d'anar a algun lloc, és en...

Continuar llegint...

24 de Setembre del 2015

Qui votarà què demà passat

Votarà pels partits en pro de la Independència:

  • La gent que creu en la seva dignitat 
  • Tothom qui pensa que entre els serveis que ens pot oferir un govern propi i els que (suposadament) ens ofereix el govern que tenim imposat les diferències són molt grans 
  • Tothom qui es considera persona lliure ciutadana d'algun lloc del món i no pas "súbdit" de cap país ni de ningú.
  • Totes aquelles persones que creuen en la veritat i han comprovat que els arguments oposats no són arguments.
  • La gent que pensa que essent ell mateix, el nostre país pot continuar endavant tots aquests projectes i totes aquelles accions de govern iniciades fa més de 150 anys en pro d'una estructura de país modern al servei de les seves persones i del futur i per tant també al servei del medi ambient; accions estroncades tantes i tantes vegades fins...

    Continuar llegint...

22 de Setembre del 2015

Independència (4)

 

 

Arguments pel sí.

 

Des de la meva primera intervenció com a candidat independentista (la tardor de 2010), he insistit sempre que la Independència no serà fàcil, per un parell de motius:

• nosaltres serem els únics responsables de la nostra sort i de la nostra dissort, i no podrem "transferir" les culpes a ningú més
• haurem d'alliberar-nos del munt de vicis i manies que hem adquirit al llarg dels segles i que formen part del (ara se m'abraonaran damunt centenars de racistes disfressats d'antiracistes) del nostre ADN com a poble; abandonar tots els vicis de la deficiència democràtica, del feudalisme, i de les creences que unes persones són superiors a altres pel simple fet d'estar més a prop dels òrgans de de-cisió.
• (un tercer motiu és que no ens ho posaran fàcil i patirem un parell de...

Continuar llegint...

22 de Setembre del 2015

Independència (3)

 

 

 

Arguments pel "no" a la independència.

 

"Us volem" (hem de notar que en castellà usen preferentment "os queremos" en comptes de "os amamos"). No diu exactament com ens "volen", però podem intuir que ens volen callats, ens volen submisos, ens volen orfes (de país, de tradició, de cultura), ens volen esclaus, ens volen fotre totes les peles, ens volen esborrar la llengua -i el nom si cal-, ens volen bufons (per fotre'ns cósses quan s'emprenyen), i ens volen servicials -per, entre altres coses, projectar-nos al damunt les seves angoixes i alliberar-se'n. El que no diu, de cap manera, és que ens "estimin", perquè els arguments que hi ha a continuació s'encarreguen, ells sols, de desmentir-ho.

Destrucció dels nostres monuments. Sigui com a "bretolades" de quatre o cinc persones...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 3 4 Següent Final