e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Maig de 2010

D’uns mesos ençà, les principals preocupacions dels catalans són l’atur i la precarietat laboral, el funcionament de l’economia i la insatisfacció amb la política. També la immigració.

El més angoixant és l’atur. La taxa d’atur a Catalunya s’acosta al 18% segons l’EPA del primer trimestre d’enguany, amb un detall especialment greu: la taxa de 16 a 19 anys passa del 63%. En el mes d’abril, mentre a Espanya i Catalunya va baixar el nombre d’aturats per primera vegada en nou mesos, Lleida és la única demarcació catalana en què l'atur va tornar a pujar. Hi ha quasi 30.000 persones aturades, un 20% més que fa un any.

L’estadística és la part més freda de tot plegat. L’atur és un drama per qui el pateix, per a la seva família i per al conjunt de la societat. Preocupa la normalitat amb la qual ens hem acostumat a altes taxes d’atur que no tenen igual en els estats de l’OCDE. Sort n’hi ha de la xarxa familiar que pal·lia el dany i, mal estar dir-ho, d’una certa economia submergida que permet a molta gent anar tirant.

L’atur té cares. Un jove que ha abandonat els estudis sense qualificació i que treballava en la construcció, per exemple, en feines dures avui inexistents; la vídua que passa amb una pensió mínima i que l’han desnonat; el pare de família que té més de 55 anys i que té dificultats per obtenir una nova ocupació.
Són persones que tenen una cosa en comú: poden caure en la desesperança perquè no veuen futur. No creuen que se’n poden sortir.

La desesperança és corrosiva per als afectats i per al conjunt de la societat. Cal fer alguna cosa amb urgència i no precisament en la direcció que ha anunciat aquests dies el President del Govern. La primera acció, necessàriament temporal perquè no es pot viure sempre del subsidi, és seguir ajudant els afectats, amb els recursos públics i els privats que es puguin aplegar. Aquí no hi poden haver retallades. Es pot estalviar en festes i en inauguracions, per exemple, no només pel que suposen econòmicament, que també, sinó per l’efecte que provoca en els qui ho necessiten tot.

La segona acció a fer té a veure amb una altra de les grans preocupacions dels catalans: la insatisfacció amb la política. Les solucions han de venir impulsades pels polítics, encara que no només. Algunes de les que CiU impulsa des de fa temps són: en primer lloc, la renovació del mercat de treball, guanyant en seguretat pel treballadors i en flexibilitat. En segon lloc, la revisió del sistema financer per facilitar liquiditat a les empreses i evitar els problemes que han dut, en part, a l’actual crisi. En tercer lloc, aprimar el sector públic en allò que no siguin serveis bàsics i essencials, amb iniciatives com ara no aprovar cap regulació nova que no comporti l’eliminació com a mínim d’una regulació anterior o garantir que els organismes públics analitzin les seves polítiques en termes de cost-benefici.

No es pot deixar de banda la millora del sistema educatiu català, avui per dessota de molts estàndards europeus. No es podrà guanyar en competitivitat, ni en productivitat ni, menys encara, canviar el model productiu, sense un canvi substancial del sistema educatiu, inclòs l’universitari, amb especial incidència en la formació professional.

Finalment, el que calgui fer l’han de fer mans expertes, competents amb ganes de fer-ho i que s’estimin el país i la seva gent. Les noves polítiques necessiten de nova gent i d’un govern fort amb visió a llarg termini i projecte de país.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3290
1
Comentaris afegits 
fart de la dreta (Cat) 21-05-2010 - 19:38
Batalla, no m'agrades ni tu, ni els liberals ni Convergència.
TORNAR