e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 d'Abril de 2009

Quina responsabilitat?

Avortar és una desgràcia. Un bon tràngol, tant físic com psicològic, fins i tot quan es té la ferma convicció que és el millor que es pot fer. Per tant, totes les mesures destinades a evitar que qualsevol dona l'hagi de patir, aquest tràngol, començant per l'educació sexual però també -sobretot, i sovint no s'hi dóna prou importància- afectiva, són desitjables i lloables.

Partint d'aquesta base, també cal dir que en determinades circumstàncies (algunes de les quals les compartirien fins i tot alguns dels amics dels llacets blancs), la desgràcia major no és haver d'avortar, sinó haver de parir. I per això cal organitzar el millor sistema possible per avortar en les millors condicions. Això ens porta a haver de debatre les múltiples arestes del tema de l'avortament legal. En aquest moment, no és la meva intenció fer cap consideració sobre temes que tenim damunt la taula com els terminis ni el pagament. Vull referir-me, en canvi, a la qüestió de l'edat a partir de la qual avortar legalment sense el permís dels pares ha de ser possible, i només a aquesta qüestió, ja que em sembla que en el debat social dels darrers dies sobre aquest extrem no es valoren les conseqüències de les posicions que s'expressen, sinó que només s'argumenta superficialment sobre la base de comparacions.

Així, d'una banda sentim arguments com ara que "si les noies de setze anys poden decidir lliurement casar-se, i fins i tot tenir fills, també han de poder decidir avortar", i de l'altra sentim afirmacions com que "si han de demanar permís per posar-se un pírcing o per comprar alcohol, més n'han de demanar per avortar". Fixeu-vos, per tant, que tots els arguments es construeixen a base de comparacions amb accions que requereixen una determinada maduresa: casar-se... Avortar requeriria, doncs, un cert grau de maduració de la personalitat de la noia per poder-ho decidir lliurement. A mi em sembla, ja em perdonareu, que pel que es requereix un altíssim grau de maduració és per decidir tenir un fill. És a dir, no hauria de ser admissible que una persona immadura -posem per cas, per massa jove- pogués tenir un fill només perquè els adults del seu entorn abracen determinades concepcions ideològiques. Perquè, finalment, la responsable de la cura i l'educació de la criatura que neixerà no seran aquests adults sinó la pròpia mare, que tindrà a les seves mans una personeta que ni tan sols hauria volgut. Com és possible que obliguem una noia de setze anys a tenir un fill si no vol? En nom de quina responsabilitat? Com l'exercirà, l'autèntica responsabilitat sobre un fill, que consisteix en educar-lo en condicions, a tenir cura de d'un munt d'aspectes del seu creixement?

Avortar, ja ho he dit, és una desgràcia. Com totes les desgràcies, per tant, cal evitar-la sempre que no generi mals majors, com néixer i créixer amb una mare que ni et vol ni pot fer-se càrrec de tu.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3621
3
Comentaris afegits 
Ignasi Garrido (Lleida) 06-04-2009 - 17:54
Perdona si te ho fés amb algun mot, però és difícil qualificar d'un altra manera aquest article. Estic una mica cremat perquè darrerament no veig cap argument sòlid per defensar l'Abort. Ho confeso, m'estic convertint en un Pro-vida per culpa vostra!
Ignasi Garrido (Lleida) 06-04-2009 - 17:50
Faria bé de reflexionar sobre la RUCADA que ha escrit, li recomano sincerament reescriure l'article. Si vol trobar un argument pro-abort consulti webs, llibres jo què sé ! De debó pensa que un ésser humà té menys dignitat per rebre menys amor al nàixer?
Ignasi Garrido (Lleida) 06-04-2009 - 17:41
És un problema de no tenir-te al davant perquè segurament ni te'l llegiras aqest comentari. Però si el teu argument és dir que una persona se li pot negar el dret a viure perquè no seria ben rebut, és un argument POCA-SOLTA.
TORNAR