e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Maig de 2009

Em fa il·lusió, o és necessari?

Després que l'economista Santiago Niño Becerra, per a alguns preclar, per a d'altres catastrofista irredempt, parli d'un futur gens llunyà en què “viurem d'acord amb les necessitats, i no amb els desitjos”, reflexionava al voltant d'una pregunta que no fa tants anys els pares i mares feien als seus petits quan demanaven qualsevol cosa: “Ho necessites?”. Segons la meva percepció -voldira equivocar-me- aquesta qüestió ja no és una fórmula habitual en les “negociacions” pares-fills. Els primers, davant les demandes, solen donar per fet que els segons deuen tenir els seus motius per formular una petició. En tot cas, els pares s'ho expliquen pensant que al nen “li fa il·lusió”, i és com si la necessitat que tenen consistís a satisfer la il·lusió.


Però satisfer una il·lusió no equival a cobrir una necessitat. Les necessitats es corresponen, ja ho sabeu, a coses força bàsiques i poc prescindibles (encara que, per descomptat, aquí ens podríem estendre en un debat sobre els desitjos generats per la indústria del consum que esdevenen necessitats enteses com a tals, gairebé reals). Les il·lusions més aviat es refereixen a qüestions complementàries, no dic pas supèrflues però sí prescindibles, si més no per a la vida de supervivent. Per tant, hi ha coses que són necessàries, i d'altres que només són desitjables.


La independència de la nació catalana, per exemple, és una necessitat si busquem l'objectiu del major benestar dels ciutadans d'aquest país. Com que comportaria beneficis materials que permetrien la millor satisfacció de necessitats vitals; comportaria una major justícia econòmica -per contraposició a l'explotació per part dels veïns que s'apropien bona part del valor generat a casa nostra-; i comportaria una situació d'igualtat en la possibilitat d'exercir els drets lingüístics (és a dir, podríem viure completament en català), la independència, vinculada a un projecte d'esquerres, és una necessitat social. La mateixa independència, en canvi, si no va vinculada a un projecte d'aquest tipus sinó a un de socialment neutre, ja no és una necessitat sinó una il·lusió. La independència fóra, llavors, quelcom que satisfaria el desig de traduir definitivament a la realitat política la realitat cultural i històrica de la nació catalana, però no una forma de satisfer altres necessitats.


Tornant al microcosmos de la vida familiar, i de nou al tema educatiu -que ja veieu que és la meva prioritat- proposo que els responsables de la formació dels futurs ciutadans -pares i mares- s'acostumin, abans de satisfer-les, a demanar una justificació de les demandes dels infants tot usant la vella fórmula: “I això, per a què ho necessites?”. D'aquesta manera, educarem per prescindir d'allò que és superflu, però sobretot contribuirem a la felicitat. I és que un és més feliç quan el seu desig té un límit. Quan el desig pot ser satisfet infinitament, perquè els recursos són infinits, mai pot acabar: sempre pot ser desig de més, de manera que sempre hi haurà una aspiració pendent de ser satisfeta i, per tant, una aspiració insatisfeta. Si fem que el límit del desig s'hagi de correspondre amb el límit de la necessitat (no voler més del que ens cal), viurem més tranquil·lament i molt més satisfets. Ja em perdonareu la lliçó entre moral i psicològica, però si aconseguim educar per acordar desig i necessitat, estarem preparant persones que puguin viure d'acord amb les necessitats i no amb els desitjos: estarem formant persones per viure en el món que ens podrem permetre d'aquí en endavant.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
11612
4
Comentaris afegits 
Eloi (Barcelona) 29-05-2009 - 23:21
Té tota la pinta de bleda i hippyflouer, però compte que de vegades aquestes són les més perilloses!!!
Mira que n'ets de bleda... (Barcelona) 27-05-2009 - 00:27
Has pensat en fer-te monja, neorural, hipiflauer, o totes tres coses alhora? I si vols la independència, què carai fas al partit que la posposa per a l'eternitat? Potser no et volen a Reagrupament?
Joana (Ordal) 03-12-2009 - 20:11
El tercer paràgraf és propaganda ideològica. Si un dia ets lliure per pensar, torna a escriure. Sigues valenta, Alba! Sisplau!
Daniel (Barcelona) 01-06-2009 - 18:57
No només en té la pinta. Jo la conec bé i és absolutament bleda. Pot ser que sigui perillosa, però només per la seva absoluta inconsciència!
TORNAR