e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 d'Abril de 2009

De la necessitat, virtut

En la meva feina com a mediadora de conflictes comunitaris, no fa gaire temps em va venir a veure una família immersa en un conflicte amb els veïns del bloc perquè no podia pagar la quota de la comunitat. La mare de família, que era qui exposava la situació, va agafar un bolígraf i vam passar comptes: 900 euros que cobra el marit de la prestació d'atur i 400 que en cobra ella fan 1.300 euros. Aquests són els ingressos. La hipoteca els en costa 800. Així, amb els 600 restants han de viure la parella i els seus dos fills de 5 i 14 anys... Tot fent front a les despeses per aliments, electricitat, gas, aigua, telèfon, despeses escolars, vestit, calçat... La mare, mentre li allargava un mocador darrere l'altre, em deia que quan els tallen l'aigua han de mentir als fills dient que hi ha una averia al carrer, i que quan s'acostava el dia de Reis van haver d'explicar al petit que els de l'Orient no tenen parada al Besòs... Em va semblar el panorama més desolador que se m'havia plantejat tot fent la meva feina (que no és pas la de treballadora social). El conflicte dels veïns amb el conjunt de la comunitat derivava de la situació econòmica precària, no tenia pas cap altra causa o motivació.

Pocs dies després he conegut en Pedro i la Fina, una parella amb un fill en comú que van arribar al servei de mediació explicant que, tot i que no han conviscut mai junts, durant 6 anys han estat sempre capaços d'arribar a acords sobre l'educació i la cura del nen sense necessitat de cap dictat judicial o acord escrit, fins a data d'avui. Quan els vaig demanar què havia canviat, em van referir el fet que tots dos s'havien quedat sense feina de manera que, havent d'afrontar les despeses de la criatura, es tiraven els plats pel cap i feien servir el nen de moneda de canvi.

Arran de la precarietat, també hi ha més persones amb depressions i altres malaties psicològiques. Creixen, per tant, també, els conflictes amb un mateix.

Els conflictes, doncs, que són una de les principals causes de la sensació d'infelicitat, tenen en aquest moment de la nostra història una font que brolla més que mai en la situació econòmica. Els mediadors, que no podem actuar per resoldre les causes que originen els conflictes quan tenen a veure amb factors estructurals, ens plantegem com hem de continuar sent útils, també en aquests casos. I se'ns acut que ara hem de servir per educar la vivència del conflicte, perquè és ben sabut que el propi processament mental d'una experiència aparentment objectiva és el que la conforma i determina l'efecte que ens produeix.

Per això també és bo tenir en compte un altre cas, que m'explica un amic galerista que ha estat a l'Argentina fa unes setmanes. En una fira d'art, se li va acostar una dona de mitjana edat que duia una bossa d'anar a comprar a la mà. Es presentava com a "contrabandista de alfajores". A la bossa hi duia gran varietat de delicatessen fetes a casa per vendre a qui les vulgués comprar. Van fer les delícies del meu amic, que va quedar parat per la sofisticació i exquisidesa de les menges, i hi va fer conversa. Ella li va explicar que feia pocs anys havia estat una alta executiva empresarial que amb el corralito es va quedar al carrer, sense res de res. Llavors va decidir provar de guanyar-se la vida amb la seva passió, la cuina, i fins ara que, d'aquesta manera tan sui generis, diu que és molt més feliç que mai. Té uns quants clients habituals, entre els quals ha fet bons amics, i qui sap si acabarà pagant impostos i tot. En fi, la necessitat feta virtut...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3343
1
Comentaris afegits 
Eduard (Barcelona) 28-04-2009 - 18:28
Mira que n'ets, de bleda...
TORNAR