25 de Maig del 2009

Em fa il·lusió, o és necessari?

Després que l'economista Santiago Niño Becerra, per a alguns preclar, per a d'altres catastrofista irredempt, parli d'un futur gens llunyà en què “viurem d'acord amb les necessitats, i no amb els desitjos”, reflexionava al voltant d'una pregunta que no fa tants anys els pares i mares feien als seus petits quan demanaven qualsevol cosa: “Ho necessites?”. Segons la meva percepció -voldira equivocar-me- aquesta qüestió ja no és una fórmula habitual en les “negociacions” pares-fills. Els primers, davant les demandes, solen donar per fet que els segons deuen tenir els seus motius per formular una petició. En tot cas, els pares s'ho expliquen pensant que al nen “li fa il·lusió”, i és com si la necessitat que tenen consistís a satisfer la...

Continuar llegint...

19 de Maig del 2009

Educació per a l'excel·lència

La Llei d’Educació és a un pas de ser aprovada pel Parlament. Ja s’ha dit que és una norma històrica, la més important, sens dubte, de la legislatura. Neix amb la LEC el Servei Públic Educatiu, entès com a servei d’interès general que ha de permetre que tots els centres sostinguts amb fons públics, tant si han nascut de la iniciativa pública com de la privada, treballin amb els mateixos objectius i de forma corresponsable. A l’exposició de motius del text de la llei queda ben clar que el sistema educatiu català ha de permetre desvetllar i potenciar l’arrelament a Catalunya. La competència del Govern de determinar el curriculum respecte als objectius, continguts i criteris d’avaluació ho farà possible. Serà, doncs, una educació escolar...

Continuar llegint...

05 de Maig del 2009

Escola de qualitat per a la llibertat

Educar és una inversió. Però és interessant examinar aquesta afirmació perquè sovint, quan es parla d'inversió educativa, es pensa en l'increment del rendiment econòmic, i per tant es considera la política educativa com un element més de la política econòmica general.

Sens dubte que l'educació serveix a un objectiu econòmic. Això no es discuteix, i fa molt temps que hi estem tots d'acord. Al segle XIX, als Estats Units, l'ensenyament i el transport, junt amb el bon govern, eren els primers i sovint els únics temes de tot discurs que tracés els elements bàsics del progrés econòmic. I si bé fins avui, a països com el nostre, la indústria de producció en sèrie s'ha pogut servir de treballadors quasi analfabets i així ha donat feina a unes quantes generacions d'obrers, en aquest moment aquesta indústria...

Continuar llegint...

27 d'Abril del 2009

De la necessitat, virtut

En la meva feina com a mediadora de conflictes comunitaris, no fa gaire temps em va venir a veure una família immersa en un conflicte amb els veïns del bloc perquè no podia pagar la quota de la comunitat. La mare de família, que era qui exposava la situació, va agafar un bolígraf i vam passar comptes: 900 euros que cobra el marit de la prestació d'atur i 400 que en cobra ella fan 1.300 euros. Aquests són els ingressos. La hipoteca els en costa 800. Així, amb els 600 restants han de viure la parella i els seus dos fills de 5 i 14 anys... Tot fent front a les despeses per aliments, electricitat, gas, aigua, telèfon, despeses escolars, vestit, calçat... La mare, mentre li allargava un mocador darrere l'altre, em deia que quan els tallen l'aigua han de mentir als fills dient que hi ha una averia al carrer, i que quan s'acostava el dia de Reis van haver d'explicar al petit que els de l'Orient no tenen parada al...

Continuar llegint...

21 d'Abril del 2009

Sembrar llavors

De les nefastes conseqüències a diversos nivells de la crisi econòmica que encetem, és possible entreveure'n algun resultat, a la llarga, que no sigui tan nociu com els altres?

Hi ha un fenomen que observo que és creixent i que voldria constatar aquí encara que sigui a tall d'anècdota. Em refereixo al fet que cada vegada hi ha més joves, a l'entorn rural, que decideixen cultivar un hort. De moment, és clar, no hi ha registres que ens permetin certificar el creixement d'aquesta pràctica, de manera que em baso en la meva percepció per afirmar que és un creixement exponencial.

Si se'ls demana quina és la motivació que els empeny a cavar la terra i fer reguerots, a comprar planter i a sembrar llavors, i es suggereix que deu ser una manera de fer front a la crisi, solen afirmar que, més enllà de la necessitat d'estalviar en la compra -que no n'és la principal...

Continuar llegint...

16 d'Abril del 2009

El nen és el pare de l'home

A Granollers un programa de l'Hospital General educa els infants, a través de l'escola, en hàbits saludables d'alimentació. L'objectiu és reduir el sobrepès infantil i sembla que té un cert èxit: diu que les criatures sotmeses a l'experiment, per dir-ho així, es tornen obeses, a la llarga, en un percentatge sensiblement inferior als seus companys que la campen sense la tutel·lamèdico-educativa que té lloc a l'escola.

La cosa consisteix en ensenyar els nens i nenes, per exemple, que val més beure aigua que cola, per dinar. Així, els alumnes-fills arriben a casa i expliquen als seus pares el què fa el cas, de manera que aconsegueixen canviar els hàbits de les famílies i encaminar-les saludablement.

Prou senzill, oi? Les qüestions interessants que planteja aquest mètode -amb independència dels resultats, que són lloables- són al voltant...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2009

Quina responsabilitat?

Avortar és una desgràcia. Un bon tràngol, tant físic com psicològic, fins i tot quan es té la ferma convicció que és el millor que es pot fer. Per tant, totes les mesures destinades a evitar que qualsevol dona l'hagi de patir, aquest tràngol, començant per l'educació sexual però també -sobretot, i sovint no s'hi dóna prou importància- afectiva, són desitjables i lloables.

Partint d'aquesta base, també cal dir que en determinades circumstàncies (algunes de les quals les compartirien fins i tot alguns dels amics dels llacets blancs), la desgràcia major no és haver d'avortar, sinó haver de parir. I per això cal organitzar el millor sistema possible per avortar en les millors condicions. Això ens porta a haver de debatre les múltiples arestes del tema de l'avortament legal. En aquest moment, no és la meva...

Continuar llegint...

30 de Març del 2009

Qüestionar-se les conviccions

Un blog personal és un mitjà per compartir una posició pròpia. Com que entenc que si serveix d'alguna cosa fer públic el propi parer és per posar-lo en disposició de ser debatut i per servir així d'instrument per pensar conjuntament amb aquells pels quals desperti un cert interès, voldria començar amb una reflexió sobre el valor -en tots els sentits del terme- que representa disposar-se a compartir la visió del món.

 

Un relat de la palestina Eman Amad és un bon punt de partida per a aquesta reflexió. Amad és una arquitecta palestina que va entrevistar no fa gaire setmanes La Vanguardia. En un moment donat deia textualment: “l’oficial israelià, quan em va sentir explicar-li en anglès que no havia de témer res de...

Continuar llegint...