e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Febrer de 2010

  

           Vaig conèixer Maria Lluïsa Borràs a la redacció de Destino. La recordo, sobretot, per la seva  col·laboració regular en els números monogràfics que Josep Vergés va posar en marxa a principis del setanta amb l'objectiu d'intentar  allargar la vida de la revista. En aquests números s'hi tractava de tot: des de la història del Far West fins a la biografia dels grans personatges del segle XX. Els articles eren llargs, ben escrits i excel·lentment documentats, redactats  per especialistes i per un reduït nombre de col·laboradors tot terreny, entre els quals, Rafael Abella, Mariano Fontrodona i, naturalment, Nèstor Luján.  La màxima autoritat en matèria d'art era Joan Teixidor, soci de Vergés a l'Editorial Destino, un conservador amic dels artistes d'avantguarda sobre els quals sovint escrivia articles laudatoris en la seva secció habitual titulada "Media columna" (Nèstor deia que era massa mandrós per escriure una columna sencera).   Tinc davant meu els números de Destino corresponents al 27 de març i al 25 de setembre de 1971. La part monogràfica del primer està dedicat al capítol XVIII de la sèrie "La historia que sobrevive": "París - Montmartre. El nacimiento del arte en el siglo XX" i la portada reprodueix una pintura del "douanier" Rousseau. Maria Lluïsa Borràs hi escriu un article sobre "Los artistas de Montmartre" al costat d'altres textos de Nèstor Luján, Álvaro Cunqueiro, José Corredor Mateos, Josep Pla, Joan Teixidor, Xavier Monsalvatge i Sebastià Gasch.  El segon  d'aquests números està dedicat al quart centenari de Benvenuto Cellini, l'"aventurer genial" , com se'l qualifica en la portada, un dels millors orfebres de la història de l'art i, a la vegada, artiller, homicida, amic de reis i papes i autor d'una autobiografia excepcional per on desfilen alguns dels personatges més importants del Renaixement.  Maria Lluïsa Borràs hi escriu sobre els treballs escultòrics de Cellini. .

            En aquells anys, a principis dels setanta, Maria Lluïsa Borràs participava d'una forma directa, activa i apassionada en les iniciatives més importants del món artístic barceloní.  Gran amiga del barretaire Joan Prats ella va ser la persona, juntament amb Francesc Vicens, que va triar les pintures de Joan Miró que anirien a parar a la Fundació que encara estava per fundar. Ho va fer després de l'exposició antològica de Miró a Saint Paul de Vence, que va inaugurar el ministre Malraux, i poc abans de la gran exposició de Joan Miró a Barcelona, l'any 1968.  Maria Lluïsa Borràs va formar part, durant uns anys, del cercle íntim del pintor tot i que, finalment, no va ser nomenada directora de la Fundació, com a ella li hauria agradat i tal com va explicar posteriorment en un  llarg article publicat a La Vanguardia. Assídua a les tertúlies que s'organitzaven al domicili d'Antoni Tàpies, va ser de les primeres en apostar per Joan Brossa.

            Aquesta feina d'articulista i d'activista -en aquells anys no hi havia gaires institucions que protegissin les obres dels artistes-, i també la de comissària d'exposicions, la va compaginar amb l'estudi sistemàtic d'alguns dels grans artistes del segle XX.  Maria Lluïsa Borràs ha escrit la biografia definitiva de Picàbia, i a aquesta ingent obra d'investigació s'hi va dedicar, durant uns quants anys, amb la seva reconeguda tenacitat.

            Vaig veure per darrera vegada Maria Lluïsa Borràs aquest estiu passat a la seva casa de Palafrugell, on vivia. Ja estava malalta. Li havia demanat una entrevista per parlar del notari Raimon Noguera, a qui ella havia conegut molt de prop. En alguns dels moments difícils pels quals havia passat, ell l'havia ajudat amb eficàcia i discreció.  Maria Lluïsa Borràs em va explicar anècdotes de les relacions entre Joan Miró i Maegth, el seu marxant,   interessants i significatives, i que he incorporat a la biografia que he escrit del notari Noguera. Pocs dies després de la meva visita, Maria Lluïsa Borràs era ingressada en un hospital.  En el moment de la seva mort,  crec de justícia  recordar aquesta dona valenta, sàvia, apassionada per l'art, exponent d'una època on moltes coses encara estaven  per fer.

El Punt. 31 de gener del 2010.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1208
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR