e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Gener de 2011

 

El partit Plataforma per Catalunya, liderat per Josep Anglada, ha obtingut 75.321 vots en les passades eleccions al Parlament. De la trentena de partits que no han aconseguit entrar al Parlament, el d'Anglada ha estat el que més a prop s'hi ha quedat. En total, ha recollit un 2,42% de vots del total del cens electoral. El seu líder s'ha mostrat molt satisfet dels resultats i ha predit que en la propera legislatura aconseguiran ser una força parlamentaria. ¿Hem de tenir por del pes d'aquest partit polític d'intencions clarament xenòfobes? ¿Significa, aquest augment de vots, que una part creixent de la societat no té cap empatx en assumir punts de vista racistes? Podríem començar dient que una de les característiques dels partits xenòfobs és la seva capacitat per donar respostes simples a problemes complicats.  Edgar Morin ha parlat de la dificultat del ciutadà del segle XXI per assumir les característiques d'una "societat complexa" en contraposició al simplicisme del període de la Guerra Freda quan el món i les idees estaven partits en dues meitats.  I és evident que la immigració planteja un seguit de qüestions no fàcilment reduïbles a respostes esquemàtiques.

Si Europa, i per tant, Espanya i Catalunya, no haguessin entrat al segle XXI amb un dèficit  demogràfic considerable la immigració no presentaria gaires problemes, simplement perquè no n'hi hauria o perquè es tractaria d'un fenomen quantitativament irrellevant. La immigració arriba a Europa, i per tant a Catalunya i a Espanya, perquè hi troba treball -o, si més no, perquè n'hi ha trobat fins ara--. Resulta, doncs, inútil, a més d'injust, considerar la immigració, en bloc, com un problema perquè, en tot cas, es tractaria d'un "problema" que no existiria si la societat que els acull no tingués necessitat, per al seu funcionament, d'un bon nombre d'immigrants.  

D'altra banda, és difícil parlar de la immigració com un conjunt coherent perquè, a l'igual que passava en parlar de la burgesia als anys seixanta, el concepte engloba realitats molt dispars, fins i tot oposades. A ningú no se li acudeix comparar la situació d'un futbolista estranger d'èlit amb la d'un obrer magrebí de la construcció tot i que, tècnicament, es tracti de dos immigrants en igualtat de condició jurídica.  Els problemes apareixen en relació als immigrants situats en els rengles més baixos de l'escalafó laboral tot i que sovint el desencontre no neix d'un rebuig ideològic, racista, sinó de les friccions que provoquen pràctiques socials o religioses que, des de l'escala de valors de la societat d'acollida, suposen una regressió dels drets dels homes; i, sobretot, dels drets de les dones.

En aquestes circumstàncies, el pitjor que es pot fer, des de l'Administració, és menysprear el malestar que causen aquestes pràctiques; desautoritzar-les titllant-les de racistes o xenòfobes. Posaré un exemple domèstic perquè se m'entengui. Al meu barri s'hi ha instal.lat una botiga de queviures regentada per uns empresaris d'origen estranger que no respecten ni els horaris ni l`entorn urbà. Fins que un veí no els va denunciar, embrutaven les parets del costat de la porta de la botiga amb anuncis de preus i rebaixes. Al meu barri el malestar provocat pels horaris lliures d'aquesta botiga ha estat limitat perquè la competència és escassa. ¿Què hauria passat, però, si les botigues dels autòctons complissin la llei pel que fa a horaris d'obertura i de contractació de personal mentre aquesta botiga d'immigrants actuava com si cap llei no existís? Multipliquem l'exemple per les vegades que vulgueu i poseu-hi, al costat, un polític disposat a treure profit de la tensió creada.  Estem creant el caldo de cultiu dels 70.000 vots del senyor Anglada.

Tampoc no serveix de res intentar minimitzar la gravetat del comportament de determinats imams en relació a l'assumpció dels valors propis d'una societat democràtica i laica. A Lleida, per exemple, prou bé que ho saben. I a Vic, on ha nascut no pas per casualitat el partit del senyor Anglada, també.  Contra la xenofòbia, doncs, el millor antídot és el de la claredat. Als immigrants ni se'ls ha d'excloure ni se'ls ha de tractar amb paternalisme. Han d'assumir drets però també han d'assumir deures. No fer-ho així significa obrir la porta als partits xenòfobs.

Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol. 4 de gener de 2011

 

 

 

 

           

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1601
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR