e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Setembre del 2012

Reflexions d'un convers

            Mai no havia estat independentista.  Durant molts anys, com a editorialista del diari Avui, vaig defensar la viabilitat de l'encaix de Catalunya dins d'Espanya.  No creia que fos una qüestió de sentiments sinó d'interessos.  Si les dues parts acceptàvem allò de la "conllevancia" d'Ortega l'entesa seria possible. Al cap i a la fi, el matrimoni romàntic és un invent del segle XIX  i la història demostra que només pots començar una guerra (cruenta o incruenta) si et veus amb possibilitat de guanyar-la. Des de la pura racionalitat, l'entesa era la millor opció possible. Des del punt de vista del sentiment, també. Machado i Lorca sempre seran, per a mi, dos poetes infinitament més propers que qualsevol altre escriptor de qualsevol altra llengua que no sigui la catalana;  i en el...

Continuar llegint...

15 de Setembre del 2012

Final de trajecte

 

           Per a molts dels qui hi van anar, la manifestació de dimarts  va significar un inici de trajecte. Potser va ser la seva primera manifestació i potser va ser la seva primera estelada. Per a d'altres, entre els quals em
compto, va significar el final del trajecte  de l'Estat de les Autonomies creat a partir del 1977.  Res no tornarà a ser com abans de l'11 de setembre del 2012, sobretot, perquè, més enllà del seu èxit numèric, la manifestació va visualitzar uns canvis que de fa temps que s'estan produint al sí de la societat catalana, i que són molt profunds.  Tradicionalment, la força del catalanisme radicava en un sentiment popular que les classes altes rebutjaven i que també estava allunyat de les vivències de la nombrosa població immigrant.  Joan...

Continuar llegint...

15 de Setembre del 2012

La Catalunya que biaxa

         

   A Quina mena de gent som escriu Gaziel: "Ara toquem el secret, la falla mil·lenària de Catalunya. No hem pas de constatar-la com una tara ni de retreure-la com un mal vergonyant. Hem de saber esguardar-la fredament, lúcidament, com un naturalista anota la manera de reaccionar d'una espècie animal determinada, davant els perills que amenacen la seva existència. Quan no té més remei que enfrontar-se amb l'enemic
mortal, el lleó planta cara,  el tigre dubta, l'ocell se'n vola. Catalunya, que té del món una visió essencialment pràctica, davant el perill biaixa sempre. Ho ha fet de vegades més, de vegades menys, però constantment, al llarg de la seva història. Biaixa sempre, perquè no acaba mai de creure en l'heroisme, fins quan el practica...

Continuar llegint...