28 d'Octubre del 2012

Entre Madrid i Berlín

          La crisi de l'euro ja fa cinc anys que dura i res no indica una solució propera.  A l'inrevés. Alguns economistes diuen que, com a mínim, durarà deu anys (cal suposem que descomptant els quatre que ja portem)
i d'altres constaten  que hem passat de la fase aguda de la crisi a la crònica.

            Una de les conseqüències,potser inevitable, de la crisi és que han aparegut infinitat d'experts.  El guirigall que formen és formidable i ajuda a crear la sensació que aquí ningú no sap gaire per on hem d'anar. Cada polític, cada economista, cada organisme internacional, cada Premi Noel hi diu la seva amb l'esperança d'endevinar-la i guanyar el prestigi, les eleccions o la posterioritat.  I, en canvi, es troben...

Continuar llegint...

28 d'Octubre del 2012

Persones, ciutadans, ciutadania

            De cop i volta hem deixat de ser persones i ciutadans i hem passat a ser ciutadania. La denominació ha fet fortuna entre els polítics i els mitjans de comunicació de manera que en aquests últims temps es multipliquen les crides a la "ciutadania" entesa com una vaga massa de persones situades en un punt inconcret de la geografia i de la història. En uns moments de perspectives econòmiques apocalíptiques i de
multiplicada efervescència política, aquesta reflexió pot semblar banal. Però no resulta sobrer recordar  que per més canvis socials que es produeixin, la naturalesa humana sempre serà la mateixa. I no seria  en absolut recomanable que, siguin quines siguin les circumstàncies històriques, els homes i les dones perdessin la seva condició de persones i...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2012

Ens ho juguem quasi tot

          No és per afegir llenya al foc a les declaracions abrandades que des de l'11 de setembre omplen els mitjans de comunicació catalans i espanyols però, des d'un punt de vista analític, és a dir, que no pretén qualificar sinó simplement descriure, crec oportú recordar que en les eleccions del 25 de novembre els ciutadans de Catalunya ens ho juguem tot, o quasi tot. Del que es diu i es publica en els mitjans de comunicació catalans es podria deduir el contrari: que la independència, o les estructures d'Estat, estan a tocar; entre altres raons, perquè la majoria social que les reclama ho fa inevitable.  Però tot això encara s'ha de demostrar i, de fet, la partida encara no ha començat. La manifestació de l'11 de setembre en va ser el pròleg o l'inici però els dos contendents...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2012

No és l'economia, només

            Ara no és l'hora d'afluixar, però això no vol dir que no hàgim d'estar atents a les veus que, des de Catalunya, es mostren preocupades pel camí sobiranista que ha emprés  una part significativa -l'endemà
de les eleccions sabrem en quina exacta proporció- la societat catalana.  El Foment del Treball, per exemple, s'ha mostrat contrari a la independència però no a la negociació sobre temes fiscals i ha instat les dues parts a posar fil a l'agulla.  Els empresaris del Foment em recorden, en aquest punt, la jerarquia catòlica: admeten que la Terra gira al voltant del sol quan els coets ja han arribat a la Lluna. Des d'una perspectiva més àmplia, però, la posició del Foment no deixa de constituir una gran novetat perquè, des de la seva fundació,  aquesta...

Continuar llegint...

10 d'Octubre del 2012

És possible una tercera via?

            Entre l' statu quo actual i la independència, és possible una tercera via?  N'hi ha molts que la voldrien, i així s'han començat a expressar en els mitjans de comunicació. També la reivindica el PSC que ha tornat a fer bandera del federalisme, amb reforma de la Constitució i tot. Molt probablement aquesta tercera via, que hauria de significar  una reforma radical de l'Estat de les Autonomies i un reconeixement jurídic, i per tant polític, de l'especificitat de Catalunya, hauria estat una bona solució per a l'encaix entre Catalunya i Espanya. Era l'aposta que molts havien fet, i que havien  defensat públicament; des de polítics com Pasqual Maragall fins a catedràtics com Ferran Requejo i, naturalment, molts ciutadans de Catalunya  que se senten especialment lligats a Espanya per...

Continuar llegint...