20 de Novembre del 2010

Charles Maurras, les preguntes inquietants

            "El més senzill seria deixar que Charles Maurras (1868-1952) seguís podrint-se en el cubell d'escombraries de la història", afirma  Jordi Amat, a La Vanguardia, a proposit de l'edició castellana de la biografia de Charles Maurras escrita per  Stephane Giocanti. I no li falta raó a Jordi Amat.  Charles Maurras va ser un antisemita convençut, i el capdavanter d'un moviment polític, l'Action Française, que predicava l'antiparlamentarisme i la Monarquia no democràtica.  Però, en canvi, la personalitat i l'obra de Maurras continua essent indispensable per entendre la història de França de la primera meitat del segle XX i  les idees polítiques que van dominar Europa durant aquest període.

...

Continuar llegint...

1686

0

11 de Novembre del 2010

Una dutxa de liberalisme

              Nèstor Lujàn, que havia llegit Montaigne profusament, es declarava escèptic enfront dels escèptics; escèptic enfront d'aquells que de l'escepticisme en feien un nou fonamentalisme. Nèstor es manifestava així potser perquè era un escèptic apassionat, és a dir, una escèptic que, finalment, es deixava endur per les emocions quotidianes, pel sentit de justícia i d'injustícia fins a complicar-se extraordinàriament la vida. Ara que aviat farà quinze anys de la seva mort, he tornat a pensar en Nèstor a propòsit de les imminents eleccions al Parlament de Catalunya i del paper que hi pot jugar el liberalisme.  Com en el cas de l'escepticisme que denunciava Nèstor, semblava haver-hi liberals ontològics, o genètics, que exclouen qualsevol interpretació del món, i...

Continuar llegint...