e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 d'Octubre del 2010

La banalització televisiva

         

            No sóc dels qui creuen que, en el món del periodisme, qualsevol temps passat va ser millor.  Tal com he intentat explicar en les Cartes a Clara penso, per exemple, que la nòmina d'articulistes catalans que, en català o en castellà, escriuen als nostres diaris no té res que envejar  als grans noms del periodisme  d'abans de la guerra civil. Una altra cosa és la informació. Com també apunto en l'esmentat llibre crec que la meva generació de periodistes ha assistit de forma passiva a la pèrdua del control del procés de publicació de la informació. Sigui com sigui el periodisme d'ara no té gaire a veure, afortunadament, amb el que  vaig conèixer a meitat dels anys seixanta del segle passat que és quan vaig...

Continuar llegint...

06 d'Octubre del 2010

Última visita a Joan Triadú

       

            El dilluns, 9 d'agost, vaig pujar a Cantonigrós i vaig mantenir la meva última conversa amb Joan Triadú. Volia que m'expliqués detalls de la seva relació amb Salvador Espriu; una relació que, en bona part, jo ja coneixia perquè, afortunadament, disposem del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar on l'estudiós pot cabussar-se mesos i mesos en els centenars o potser milers de documents que allà es guarden  referits al gran poeta. Triadú em va rebre impacient perquè tenia un parell de coses al pap i me les volia dir. Em volia dir que Espriu ja l'any 1940 es mostrava molt crític amb el que havia passat a la reraguarda republicana i amb els intel·lectuals que havien donat suport incondicional a la República -molts d'ells, en...

Continuar llegint...

04 d'Octubre del 2010

Lo que quedará de Joan Triadú

     

           Probablemente, la imagen superficial de Joan Triadú -la imagen que él mismo ha cultivado y que sus adversarios han amplificado--  no se corresponda con la profundidad y complejidad de su legado intelectual. Cuando en 1950 apareció su polémica antología de poesía catalana contemporánea en algunas revistes del exilio aparecieron caricaturas suyas con un pie que decía "Triadú-tria-dur". Él nunca desmintió esta aseveración. Debajo de este adustez sabiamente manejada  se escondía un personaje de aire británico y, por lo tanto, irónico, pero también testarudo y colérico. Y, quizás por encima de todo, se escondía un crítico literario ecléctico, sin otra obsesión que la de explicar la obra por ella misma. Es...

Continuar llegint...