|
|
02 de Maig del 2012
Els recents episodis que han afectat el prestigi de la Casa Reial --i, en especial, el viatge del rei a Botswana- han estat tractats àmpliament pels mitjans de comunicació de Catalunya i d'Espanya. No podia ser d'altra manera donat que, en conjunt, les diverses incidències que s'han produït -algunes d'elles encara en fase judicial-han afectat de forma greu la percepció per part de l'opinió pública de la primera institució de l'Estat. Fins i tot des de sectors de la dreta moderada s'han llançat seriosos advertiments al Rei de la necessitat de renovar profundament determinades maneres de fer, poc transparents i poc comprensibles per una part important de la societat.
Però l'objecte d'aquest article no és efectuar una...
Continuar llegint...
10 d'Abril del 2012
A poc a poc s'ha anat estenent la idea que el plantejament que es va fer des de Catalunya de la reforma de l'Estatut no va ser bo. No només no hem aconseguit una millora substancial de l'autogovern sinó que, en alguns punts essencials, com el de la immersió lingüística, estem legalment més a la intempèrie que abans. Dir això, en aquests moments, continua essent impopular, en determinats ambients, perquè la cursa per veure qui és més independentista no sembla haver quedat interrompuda malgrat la monumental patacada que tots plegats hem rebut. La cursa, per veure qui és més independentista, la poden fer els intel·lectuals, els opinadors, els mestres d'escola, qui sigui... Però no els polítics. Els polítics, per més pressions que rebin, només ens poden...
Continuar llegint...
28 de Març del 2012
La literatura militant no ha gaudit, al nostre país, del prestigi intel·lectual que mereixeria. Fa l'efecte que, per a molts crítics, "militància" i "qualitat literària" són dos conceptes antitètics quan, en realitat, com passa en qualsevol altre manifestació artística, allò que acaba comptant és el resultat concret de cada obra; en aquest cas, de cada llibre. Ningú no pot posar en dubte que Arthur Koestler, Arhtur London, George Orwell o Jorge Semprún ens han deixat no només unes obres que resulten imprescindibles per conèixer el segle XX sinó, a la vegada, unes peces literàries d'extremada qualitat, que han fet reflexionar i emocionar milions de lectors. M'imagino que a Teresa Pàmies durant molts anys de la seva vida no li hauria agradat...
Continuar llegint...
12 de Març del 2012
Durant molts anys, sobre la biografia i les memòries ha caigut allò que la professora Isabel Burdiel en diu "el recelo respecto al papel de los individuos en la explicación de la historia". La professora Burdiel és una autoritat en el tema. No només és l'autora de la biografia diguem-ne definitiva, i monumental, sobre Isabel II sinó que l'estudi que encapçala el llibre col·lectiu Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX publicat per Espasa-Calpe l'any 2000 constitueix una de les poques reflexions teòriques que s'han escrit darrerament, a Catalunya i a Espanya, sobre el paper de la biografia en la construcció de la història. "El tratamiento de lo biográfico -hi diu, entre altres coses-- en sentido...
Continuar llegint...
24 de Febrer del 2012
Cada dia, quan entra i surt de casa seva, és molt probable que, per una simple qüestió geogràfica, l'Emili Teixidor passi per davant de casa meva. Sovint, doncs, ens trobem al carrer, a peu dret, o anem a dinar a algun dels restaurants "low cost" -abans en deien fondes-que proliferen pel barri. Quan ho fem expliquem xafarderies i critiquem el govern, que és així com solen comportar-se els ciutadans en aquestes ocasions. D'altra banda, quants anys fa que conec l'Emili? Potser des del 1970, o abans, quan em vaig embarcar en l'aventura de la revista Oriflama de la qual ell n'era -diguem-ho així-- soci fundador. I, després, hem compartit editorials -en el cas de Laia--; col.laboracions periodístiques -a l'Avui, a Catalunya Ràdio--; i gosaria dir que també hem compartit...
Continuar llegint...
24 de Febrer del 2012
L'expressió "construir el relat" no m'agrada. Els relats els construeixen els novel·listes o els publicistes. Els periodistes, o els historiadors, s'haurien de limitar a explicar allò que passa o allò que ha passat. Però com que, per fi, hem convingut que la realitat no és una ciència exacta constitueix un exercici de saludable modèstia reconèixer que, tot i els esforços d'objectivitat que podem posar-hi, tota aproximació a la realitat, o al passat, implica una certa "construcció" i un cert "relat". Hi ha relats conjunturals -els que es posen al servei de l'èxit de determinades estrelles del món de l'espectacle o la cançó--, i hi ha relats que afecten episodis sencers -els del "Descobriment" d'Amèrica o els de la...
Continuar llegint...
24 de Febrer del 2012
De fet, després del títol -"Fraga no va ser Gil Robles"--- aquest article es podria donar per acabat perquè la frase sintetitza allò que, probablement, constitueix l'aportació més important de Manuel Fraga a la vida política espanyola de la segona meitat del segle XX. Fraga no va ser Gil Robles, és a dir, ell sí que va ser capaç d'encaminar la dreta espanyola, en bona part franquista, cap a la plena acceptació d'un sistema democràtic, constitucional. Gil Robles, en canvi, havia fracassat, uns quants anys enrere, en el mateix intent, o sigui el d'aconduir la dreta monàrquica cap a l'acceptació de la fórmula republicana que havia estat votada per una majoria d'espanyols i de catalans. Gil Robles, massa...
Continuar llegint...
21 de Desembre del 2011
30 de Novembre del 2011
Contràriament a allò que a primera vista pugui semblar, en aquests moments de tanta incertesa econòmica la política tornar a lluir amb tota la seva brillantor. Si no fos que aquesta crisi està arrossegant molta gent a la marginalitat i a l'exclusió podríem dir que l'espectacle és apassionant com poques vegades ho ha estat, a Europa, des de la caiguda del Mur. D'entrada, constatem una primera contradicció: en una societat eminentment conservadora com la de l'Europa Occidental s'estan succeint, a ritme frenètic, els canvis de majories i de governs. Quan dic "conservadora" no em refereixo a governs conservadors sinó a una societat on el més important, per un nombre majoritari o significatiu de ciutadans, ha estat, fins ara, conservar, i augmentar a ser possible, el...
Continuar llegint...
02 de Novembre del 2011
No pas casualment, els anys de la dictadura de Franco coincideixen amb els anys àlgids de la Guerra Freda. De fet, Franco deu, en part, la llarga duració del seu mandat als imperatius de la Guerra Freda i en aquest sentit el seu cas no és gaire diferent al d'altres dictadors d'aquest període: Suharto, a Indonèsia; o Mobutu, al Zaire. Tot i que aquesta qüestió no és l'objecte del present article correm a recordem que Franco també va poder morir regnant per la incapacitat de la societat espanyola de foragitar-lo del poder ja fos l'any 1946, quan el seu propi germà Nicolás ho creia inevitable (1), ja fos durant el llarg període que segueix fins al 1975.
Però si la duració del franquisme no pot explicar-se fora del context de la Guerra Freda el mateix hauria...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Agustí Pons | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Agustí Pons
1
Rss