10 de Febrer del 2014

La llei Wert i el procés sobiranista

            La llei Wert és el pitjor atemptat jurídic contra l'autonomia de Catalunya d'ençà l'aprovació de la LOAPPA. Jo no sé si el conjunt de la societat catalana és conscient de les gravíssimes conseqüències que comportaria la seva posada en marxa. L'aprenentatge de la llengua i la història pròpies, que són dos dels pilars fonamentals del sentiment de pertinença dels catalans, quedaria diluït o esborrat del tot en benefici d'una visió absolutament centralista i espanyolista. Això sí que és, que vol ser, pur nacionalisme espanyol. I, en l'horitzó, la possibilitat de separar els alumnes en funció de la seva llengua familiar, que és el somni secret -o no tan secret- dels ideòlegs de la FAES.    D'ençà la recuperació...

Continuar llegint...

10 de Febrer del 2014

Una visió optimista

     La meva visió sobre el que pot passar al 2014 no pot deixar de ser optimista. M'agradaria poder afegir "no il·lusòriament"  però un repàs al que ha estat el segle XX ens fa veure que  les anàlisis polítiques que només se centraven en els aspectes materials de la realitat, no ens han servit de gaire.  Les il·lusions compten, en la transformació dels pobles i de la història, i, en aquests moments, hi ha una part important de la societat catalana il·lusionada per un camí que ha de trencar la situació  actual i desembocar una nova relació amb Espanya -o amb la resta d'Espanya, com es vulgui--.  No ens podem fer gaires il·lusions sobre l'evolució de la crisi econòmica; sobretot, perquè no està en les nostres mans -ni en les del govern català--, resoldre-la;...

Continuar llegint...

07 de Gener del 2014

L'esperit de les lleis

      
            L'any 1864, l'advocat i escriptor Maurice Joly va publicar a, Brussel·les, Diálogo en el infierno entre Maquiavelo y Montesquieu, del qual n'existeix una versió en castellà publicada per Muchnik Editores  l'any 1974 i que porta un pròleg de Jean-Fraçois Revel. Aquests diàlegs constitueixen una sàtira sanguinària a Napoleó III i a  la Constitució imperial.  Maquiavel destapa davant dels ulls horroritzats de Montesquieu les trampes que el règim de Napoleó III fa en relació al sistema de llibertats que oficialment regula la vida política de França. "En nuestros tiempos -explica per exemple Maquiavel- se trata no tanto de violentar a los hombres como de desarmarlos, menos de combatir sus pasiones políticas que...

Continuar llegint...

02 de Desembre del 2013

El preu de la independéncia

            He llegit amb molt deteniment el llibre de Martí Anglada Quatre vies per a la independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.  La conclusió més important d'aquesta lectura és que la independència té un preu; que ningú no la regala. Aquesta conclusió pot semblar òbvia per a qualsevol persona amb una mínima afició a la història però no sembla sobrer recordar-la en aquests moments, quan en determinats ambients es dona a entendre que això de la independència serà bufar i fer ampolles. Fins i tot la independència dels països bàltics, que jugaven amb l'enorme avantatge de comptar amb la complicitat dels Estats Units i dels Països Nòrdics, va ser la conseqüència d'un procés ple de joc brut,...

Continuar llegint...

25 de Novembre del 2013

Les nostres eleccions europees

            El president del Parlament europeu, el senyor Martin Schulz, ha passat per Barcelona i ens ha alliçonat. Els catalans no podem caure en l'error de votar en les  properes eleccions al Parlament que ell presideix,
 i que se celebraran el maig del 2014, en clau local, és a dir, en clau catalana.  El senyor Martin Schulz ens ha vingut a dir que no podem confondre els problemes locals, que són els nostres, els dels ciutadans de Catalunya, amb els problemes generals, de primer ordre,  que són els que mereixen l'atenció del Parlament europeu.

            Aquestes eleccions del maig del 2014 són mirades amb força angúnia pels europeistes veterans. Es temen, amb raó, que els electors castiguin uns polítics que, en la llarga crisi econòmica encara no...

Continuar llegint...

04 de Novembre del 2013

El discurs d'Espanya sobre Espanya

          A la sortida del franquisme els grans dos grups ideològics espanyols -és a dir, dretes i esquerres- van haver de fer revisió de la seva història per tal de no tornar a caure en els errors que havien ajudat a desencadenar la guerra civil. Durant la II República, en efecte, ni l'esquerra ni la dreta política majoritàries van fer una aposta clara, radical i sense ambigüitats en favor del règim que havia quedat instaurat després del 14 d'abril del 1931. El PSOE va dubtar massa entre ser un partit institucional -de govern- i ser un partit insurreccional, emmirallat en la Revolució d'octubre de 1917. Aquesta va ser, simplificant-la, la pugna entre Indalecio Prieto i Largo Caballero. A la dreta, però, va passar exactament igual.  Desprestigiat Lerroux pels successius escàndols de corrupció que havia protagonitzat el...

Continuar llegint...

25 d'Octubre del 2013

Les dues hegemonies

         Als ciutadans d'aquesta part d'Europa nascuts a la segona meitat del segle XX ens ha tocat viure sota dues hegemonies: la dels Estats Units, fins a la caiguda del Mur i la d'Alemanya, des de molts pocs anys després.  Aquesta constatació no tindria altre valor que el merament històric sinó fos perquè, encara que no ho sembli,  les dues hegemonies han afectat i estan afectant de forma decisiva les nostres vides.   Les dues hegemonies venen marcades, com no podria ser d'altra manera, per la geografia i per la història.  En el moment de l'esclat de la Guerra Freda, Espanya -com a la resta de l'Europa dita Occidental- va caure del cantó americà.  En això va tenir molta més sort  que els països que van caure del costat rus. Només cal recordar en quina situació econòmica va sortir Espanya de...

Continuar llegint...

17 d'Octubre del 2013

La locomotora cultural

           En els seus millors anys, Max Cahner va conduir una locomotora elèctrica en un país que encara funcionava amb màquines de vapor. Ell ha estat l'impulsor  d'algunes de les empreses culturals més perdurables d'aquest país: l'Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, el Departament de Cultura de la Generalitat.  Gràcies a la seva tenacitat, el savi Coromines va acabar i publicar dues obres monumentals, d'aquelles que defineixen una gran cultura: el Diccionari Etimològic i l'Onomàsticon. També gràcies a Max Cahner, Joan Fuster va escriure i publicar Nosaltres, els valencians, llibre cabdal per a la recuperació cultural del País Valencià.  Sense
l'impuls editorial de Max Cahner li hauria estat més difícil a Pierre Vilar publicar la seva Història de...

Continuar llegint...

17 d'Octubre del 2013

Refer, culturalment, el país

            Al president Tarradellas no li agradava que es digués que, un cop restaurada la Generalitat, caldria refer el país. Ell deia que el país ja existia i que això de refer el país constituïa una exagerada pretensió. No sé si aquest punt de vista era defensable en d'altres camps; però en el de la cultura, no.  La cultura d'abans del 1936 havia estat desfeta  per Franco i, per això, ja des dels primers temps de la postguerra, els cappares del catalanisme van tenir l'obsessió de refer-la.  O fer veure que no havia estat interrompuda, com va ser el cas de la revista Ariel, l'any 1946.  Cahner ha estat una de les persones que amb més intensitat, amb més tenacitat i amb més intel·ligència s'ha dedicat a refer tot allò que la dictadura franquista havia trencat o havia...

Continuar llegint...

18 de Setembre del 2013

Pressió popular i sobirania

Estem vivint uns moments històrics que em recorden els de la Transició. Tampoc, aleshores, sabíem exactament com acabaria  tot plegat perquè, contràriament a allò que molts pensen, la història mai no està escrita abans de començar la partida.  El procés d'ara neix d'una voluntat popular, interclassista i inter-generacional.  Si aquesta pressió popular no decau, la plena sobirania  no serà una quimera. La situació geoestratègica de Catalunya dins Europa no ens afavoreix -com sí, per exemple, va afavorir Txecoslovàquia, el 1918 o, més recentment, els Països Bàltics--.  Però si la negativa al diàleg per part del govern central persisteix, el marc de la Unió Europea seria el més receptiu a les aspiracions catalanes de tots els que hem tingut fins ara.

El Punt-Avui. 12 de...

Continuar llegint...