e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Maig del 2013

Dues menes de populisme

          

  A manca de polítics capaços de retornar al ciutadà l'esperança en un futur millor, bona part de la societat europea torna a creure en el miratge del populisme.  A França, Maria Le Pen sap afalagar aquell esperit poujadista tan arrelat en les petites ciutats de província. A Itàlia, el moviment Cinc Estrelles  conrea un populisme anti-sistema molt més interessant per allò que pretén dinamitar -unes institucions polítiquessupervivents de la  Guerra Freda- que per  les propostes que és capaç de presentar. I en això -dit sigui de passada- aquest moviment italià es distancia d'altres  moviments alternatius, com l'ecologista, que,
en aquests darrers anys, sí que han sabut presentar alternatives i, en certa manera, imposar-les. ...

Continuar llegint...

02 de Maig del 2013

La raó i la força

 

            Determinats mitjans de comunicació catalans han començat a vendre la pell del llop abans que la caça hagi començat. La metàfora potser no és del tot afortunada perquè evoca una situació de violència, i l'ús d'armes, però sí que serveix per il·lustrar com les ànsies d'acord entre Catalunya i Espanya poden despertar entusiasmes ben poc basats en les dades reals.  De moment, tot el que està passant segueix una estratègia clara per part del govern central. En primer lloc, calia negar la dimensió real de la irritació catalana i circumscriure aquesta irritació a un canvi injustificat en la  manera de comportar-se per part de Convergència i, sobretot, del seu líder Artur Mas. El problema no serien els milions de catalans emprenyats...

Continuar llegint...

25 d'Abril del 2013

Europa: moments decisius

 

            Probablement, el títol d'aquest article pot semblar tòpic, i massa genèric. Tots els moments de la història poden ser considerats decisius -dirà algú, amb raó. D'altra banda, no s'albira cap  gran esdeveniment, bèl·lic, científic o cultural, d'aquells que formen  part dels moments estel·lars de la humanitat, semblants als que Zweig va recollir en un dels llibres més extraordinaris que mai no s'hagin escrit. Però justament perquè ara sembla que no passi res; justament perquè Europa, i especialment l'Europa de l'euro, sembla haver-se acomodat a una situació de crisi impensable fa tot just cinc anys, justament ara és possible que s'estigui congriant el canvi que més important, si més no des de 1914.

...

Continuar llegint...

25 d'Abril del 2013

Sant Jordi: no matis el drac

 

            He estat buscant una llarga estona, entre els volums que tinc a casa,   un llibre que Maria Aurèlia Capmany va titular: El cap de Sant Jordi.  No l'he trobat. El volia rellegir perquè crec que Maria Aurèlia presentava, d'una banda, la desmitificació històrica de la figura de Sant Jordi però, d'una altra, advocava més o menys explícitament per la pervivència del mite.  Com a dona, laica i d'esquerres, Maria Aurèlia difícilment podia sentir-se identificada amb la llegenda d'un sant cristià que salva la vida d'una princesa  (indefensa) a canvi de la conversió al catolicisme del seu poble. (Segons el Calendari de Llegendes del seu pare, Aureli Capmany, la mort del drac comportà el bateig instantani de vint-i--dues mil persones). ...

Continuar llegint...

13 d'Abril del 2013

Triadú, Termes i la cultura llibertària

            El Joan Triadú que més m'interessa és el crític literari.  Crec que aquest és un camp per explorar i que quan algú, des de l'àmbit acadèmic,  l'explori sense els prejudicis propis de la guerra freda que en determinats àmbits universitaris encara cuegen descobrirem un crític eclèctic, solvent,  amb un discurs molt ben estructurat i amb una gran capacitat per situar l'obra estudiada dins dels grans corrents universals.  Joan Triadú ha estat el crític literari  català més important de la segona meitat del segle XX, entre altres raons, perquè els seus articles ens permeten resseguir els grans debats ideològics d'aquest període; i, sobretot,
el debat sobre la Modernitat i la seva ensulsiada.  En aquests darrers anys, a França estan sortint...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2013

Quina solidaritat ens pot demanar TV3?

         Escric aquest article l'endemà d'haver assistit, a la seu de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, a la presentació del llibre Quatre vies per a la independència de Martí Anglada. Èxit total. Èxit de públic, amb desenes de persones que es van haver de quedar dretes, i èxit del parlament de Martí Anglada: clar, convincent, didàctic i brillant. Una lliçó de periodisme.  Martí Anglada ha après, per la via del contacte amb la realitat, que és la via que han de seguir els periodistes, que Hegel ja no serveix per explicar  Europa. Ha après que la geografia, la història i la demografia serveixen tant o més que els grans corrents ideològics, o la interpretació exclusivament materialista de la vida dels pobles, per entendre...

Continuar llegint...

21 de Març del 2013

Europa, sense polítics?

           A la Unió Europea portem quatre anys de crisi econòmica i no hi ha cap indici racional que faci preveure una ràpida sortida a l'actual cul de sac.   La crisi afecta el conjunt de països que formen la Unió encara que, naturalment, es viu de manera molt diferent en aquells països que, com Alemanya, que actuen, de fet, de creditors que no pas en aquells altres que formen part del club de deutors. Diguin el que diguin els
polítics espanyols i els representants de la Unió Europea, la situació és ara més greu que fa quatre anys. És cert que s'ha aconseguit sanejar el sector bancari a canvi, però, d'un deute públic descomunal que molts experts vaticinen que serà impossible de pagar.  I no cal recordar quins percentatges d'atur patim a Catalunya i a Espanya, etcètera. El resultat és una...

Continuar llegint...

18 de Març del 2013

La lenta degradació

           No és cert que Mariano Rajoy no tingui un pla per respondre a les peticions sobiranistes de Catalunya. Sí, que en té un, de projecte, i consisteix en procurar la lenta degradació de la vida col·lectiva de Catalunya a fi d'aconseguir desmotivar completament el ciutadà de qualsevol intent de participació en els afers col·lectius.  Jo pensava que el debat entorn al projecte sobiranista no seria precisament una justa cavalleresca però que, com en tota situació de conflicte protagonitzat per persones intel·ligents, es procuraria que els danys col·laterals fossin els mínims. És més, sempre hi havia la possibilitat que l'aposta per la independència fos una aposta de màxims, motivada pel convenciment, la necessitat o la desesperació -o les tres coses alhora, tant se val- i que en...

Continuar llegint...

14 de Març del 2013

Nabucco, Espriu i nosaltres


        Sóc un dels molts ciutadans que aquests dies ha gaudit enormement amb el Nabucco de Verdi presentat pels Amics de l'Òpera de Sabadell. L'estrena de l'obra, fa alguns dimecres, va constituir un èxit total; i
això no ho dic fiant-me només del meu criteri d'afeccionat sinó per la crítica que, pocs dies després, publicava Roger Alier a La Vanguardia, on subratllava l'alt nivell de qualitat de músics i cantants -cor, inclòs-. La historia que explica Verdi a "Nabucco" és prou coneguda: Nabucodonosor, rei de Babilònia, entra Jerusalem, en destrueix el Temple,  i s'emporta un part del poble jueu, presoner, cap a l'exili. Doncs bé, és en aquesta captivitat on  Espriu situa la seva Primera història d'Esther.

...

Continuar llegint...

28 de Febrer del 2013

Un "imbroglio" clarificador

          El títol d'aquest article no és en absolut contradictori.  La situació confusa "(imbroglio") en què ha entrat Itàlia després de les eleccions d'aquest passat cap de setmana certifica una voluntat col·lectiva d'una
claredat meridiana: els italians no estan disposats a seguir les directrius econòmiques alemanyes.  Alguns analistes han escrit que aquest resultat  pot abocar Europa a l'abisme; és a dir, a una crisi incontrolada de l'euro que desemboqui en una crisi global de dimensions inimaginables. Però molts ciutadans del sud d'Europa poden pensar que aquesta és una percepció equivocada perquè en l'abisme ja hi som; o ja hi són milers i milers de famílies atrapades en una crisi devastadora de la qual, i ben legítimament, no se'n senten responsables.  Si la primera...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent Final