08 d'Octubre de 2009

Volem l´Estatut, ¡però aquest no!

  La memòria és feble. Ara sembla que tots defensem a capa i espasa el nou Estatut que està pendent del Tribunal Constitucional i d´una previsible enèsima retallada, com si el seu contingut fos per tirar coets. El paper del Constitucional és patètic i té la virtut de fer oblidar el que va passar abans. Cal recordar-ho perquè molts volem l´Estatut, però no aquest Estatut.

Ja CiU, quan governava, va portar reiteradament en el seu programa electoral la proposta de reformar l´Estatut del 79. No ho va complir mai. Va ser Pasqual Maragall qui va començar una aventura l´inici de la qual podem fixar en el castell de Miravet el novembre del 2004: Es van reunir totes les forces parlamentàries per posar  les bases del nou text. Feta la feina, el 30 de setembre del 2005, el Parlament aprova el text després de la primera retallada per a aconseguir el màxim de vots possibles. Sols el PP va votar en contra.

S´iniciava el seu pas pel Congreso i Alfonso Guerra, president de la Comisión Constitucional, va resumir gràficament el resultat de la feina feta amb un "nos hemos cepillado el Estatut". Aquesta retallada va ser tant important que ERC es va abstenir en la votació i el PP va votar en contra (30 de març del 2006). Abans s´havia produït una trobada Zapatero-Mas a La Moncloa on sembla que els nacionalistes van acceptar la retallada (a canvi de promeses incompletes, tot cal dir-ho). Lluny quedava la frase del secretari general del PSOE al Palau Sant Jordi en la campanya del 2003 "aprobaré el Estatut que salga del Parlament".

Seguim fent memòria. El 18 de juny del 2006 se celebra el referèndum: La participació va ser més que minsa (48%). Només van votar dos milions i mig de  catalans. I fins i tot una quarta part si va oposar o va votar en blanc. Una bona part de la població estava desenganyada i a pocs els feia il·lusió el nou text.

Aquests resultats parlen sols. El mateix Pasqual Maragall va mostrar la seva decepció pel resultat final d´aquest projecte. Ara ens barallem per salvar unes engrunes d´un text super mutilat. Per arribar aquest final no pagava la pena esmerçar-hi tants esforços. Per això molts catalans estan desencisats i agafen postures força radicals.

A un cantant català li van preguntar si se sentia espanyol. "Sóc espanyol en la mesura que em deixin ser català". Segurament molts subscriurien aquesta definició. Segur que també són molts els que volen un Estatut, però aquest, concretament, no. Per això una gran majoria no el va votar.