21 de Gener de 2010

Una oportunitat per La Española, una illa maleïda

Les desgràcies de La Española venen de lluny, concretament del 12 d'octubre de 1492 quan Colón hi va arribar i la població taina va veure com en pocs anys se l'exterminava. Després han anat de catàstrofe en catàstrofe. Amb  els francesos van seguint sent un poble d'esclaus i quan es van alliberar sols van aconseguir un altre tipus d´esclavitud.. La corrupció ha imperat durant molts anys i empreses estrangeres  els hi ha espoliat els seus boscos mentre a nivell polític imperava la corrupció. El seu passat es trist però la repercussió de l´actual desgràcia es una gran oportunitat per acabar amb la seva malastrugança i construir un país nou.

Ara un maleït terratrèmol els ha posat en el primer pla de l'actualitat. Ha deixat més misèria en un país míser. L'ajut no ha tardat en arribar, algun amb més efectivitat que d'altres. Les imatges han colpit el món i les promeses per reconstruir el país arriben d'arreu. De vegades sols son paraules. Cal destacar que Estats Units s'hi ha bolcat, la Unió Europea -com sempre- a banda de declaracions i visites turístiques- ha tardat en reaccionar i la ONU s'ha quedat com espectadora privilegiada.

Molts  haitians subsistien fins ara amb poc menys de dos dollars diaris, els índex d'analfabets son molt alts i els que tenen estudis sols pensen en deixar el país, el seu sistema sanitari era més que  precari i moltes de les seves construccions eren de cartó pedra per que les enderroqués la primera de les moltes ventades que passen per la zona.

Aquest retrat el sabia tothom però preferia mirar cap un altre banda. Ara el país està destruït i potser aquesta desgràcia pot ser el punt de partida per un futur millor. Lamentablement a les víctimes mortals sols se´ls pot plorar, però les nombroses promeses d'ajuts econòmics -si realment arriben- poden possibilitar construir un país modern. Es evident que primer s'han de satisfer les necessitats bàsiques, com es els aliments, l'atenció sanitària o trobar aixopluc pels milers de persones que s'han quedat sense sostre. Després cal esperar que les mostres de solidaritat no s'esvaeixin quan el país deixi de sortir els diaris i que els ajuts promesos es comencin a invertir en dissenyar  unes estructures politiques, econòmiques i socials que el permetin funcionar amb una certa dignitat.  A més, la nova Haití ha de tenir em compte que el país pateix sovint fenòmens naturals i  s'ha d´educar també a la gent per afrontar aquestes situacions. Es la gran oportunitat per dibuixar un futur per aquell país, però la responsabilitat de fer-ho depèn dels països del primer món.

Una  reflexió: Per què cal que passin desgràcies per intentar pal·liar les misèries dels pobles?. No seria més rendible (social i econòmicament) no esperar terratrèmols, huracans o altres fenòmens per tractar de oferir ajut. Hi ha molts Haitís en el món i com ells molts pobles que els estats colonialistes han esquilat durant molt de temps. Moralment molts països estan en deutes amb ells però es evident que moral i ètica no sembla que rimi ni amb economia ni amb política