18 de Gener de 2012

Un país desmoralitzat

El pitjor que li pot passar a un país es desconfiar del seu futur, no creure en les seves possibilitats. El baròmetre semestral de l´Ajuntament de Barcelona afirma l´obvietat que el 78,5% dels enquestats consideri que la situació económica es dolenta o molt dolenta, i a més el 64,6% considera que el pitjor encara està per venir. I encara el 98,5% valora que es necessiten canvis.

Aquestes dates permeten moltes lectures, però una d´ella es la impotència de la societat davant de la situació. Per una banda l´absoluta desconfiança amb els dirigents -siguin del color que siguin- i de les mesures que prenen per redreçar la situació. D´altra banda la impotència de bona part de la població que veu com dia a dia la situació es deteriora i no li queda més remei que contemplar l´espectacle.

Fins i tot les mesures tradicionals de protesta s´estan esdevenint estèrils davant de la resposta "és el que hi ha" , o sigui la negociació és improductiva mentre van plovent retallades. Això propicia actituds no sols radicals sinó absolutament fora de to, com ha estat la iniciativa d´un grup de Mossos d´Esquadra de renunciar a la llengua del país (quin tipus de formació els hi ha donat per que puguin fer aquests plantejaments?). Però es significatiu que una part d´aquest col.lectiu adopti com arma reivindicativa unes eines que sols ofenen a bona part de la societat i que no tenen res a veure amb les seves reivindicacions. Es clar que molts sectors pensen que fins i tot protestar no serveix per res. És el conformisme davant de la desprotecció més absoluta, fins i tot sembla que els moviment dels "indignats" s´ha esfumat.

Els que pretenen dirigir el país diuen que hem de tenir confiança, però els fets només donen arguments per no tenir-la. És la mateixa administració que amb les seves retallades incrementa l´exèrcit d´aturats. Tant sols passejant pels carrers es veu un munt de comerços amb les persianes baixades i rètols que posen bé que es traspassen o en venda. Les persones sense feina estan tips de trucar portes que no se´ls obren i els bancs tanquen l´aixeta dels crèdits amb el que escanyen sobretot a la petita i mitjana empresa.

Hi ha cada cop més precarietat, més inseguretat davant del futur, més pessimisme... i la medecina que donen es apujar els impostos, encarir-ho tot . Tots diuen que estem davant d´una situació excepcional i, en conseqüència haurien de prendre mesures excepcionals. En canvi veiem que els polítics es dediquen al de sempre, amb picabaralles tacticistes que no porten enlloc. Fins i tot ara son incapaços de governs i oposició de posar-se d´acord per buscar solucions que ens treguin del pou o, al menys,  per coincidir en la medecina que s´ha de receptar.

Davant d´aquesta situació, el més normal és que el personal es torni escèptic i que les seves esperances en el futur és limitin a lluitar per la seva subsistència. La fe en el futur, per molts, és nul.la.