29 de Juliol de 2009

"Tot, menys el ridícul"

El parlamentari  socialista David Pérez va explicar en l´Escola d´Estiu de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya que "quan aquest país comenci un procés d´independència començaran els seus problemes, però si una majoria de partits i gent la vol, la tindran. Crec que això passarà, però no crec que sigui la solució", tal com recollia E-notícies.

Des de determinats sectors es parla molt d´independència, encara que els arguments sovint semblen més sentimentals que realistes. Si finalment es produeix aquest ampli debat s´haurien de posar moltes coses sobre la taula per veure si aquest procés seria viable (i també si seria beneficiós per a Catalunya una decisió  d´aquesta mena en ple S XXI, en una Europa sense fronteres i amb uns estats fortament centralistes que no ajudarien a aquest tipus de moviments).

Davant de l´auguri del parlamentari socialista m´han vingut a la memòria tres declaracions de fa temps. La primera es de Josep Tarradellas, el dia de la Mercè de l´any 77, dies desprès de la gran manifestació del mil.lió d´aquell Onze de Setembre en el que Catalunya reclamava l´ immediat  retorn del President. Tarradellas ens va dir a l´Antoni Ribas, Agustí Pons, Toni Casas i jo mateix  a Saint Martin le Beau que "si avui torno em rebrà molta gent, però a l´hora de sopar se n´aniran a casa seva i jo em quedaré tot sol amb les maletes al mig de la plaça Catalunya". Unes setmanes després -el 23 d´octubre-,  previ pas per Madrid, tornava oficialment i podia pronunciar el "Ja soc aquí".

La segona anècdota ens porta al País Basc. Era la campanya de les autonòmiques del 2001. El PP feia mesos jugava fort amb l´hipòtesi que els votants volien un govern espanyolista a Ajuria Enea i que es donaven les condicions per aconseguir-ho amb el suport del PSE-PSOE (les previsions els hi van fallar estrepitosament i el PNB va seguir governant). A Donosti, Xabier Arzalluz va veure interrompuda la seva intervenció per la irrupció de las joventuts del seu partit que cridaven "Independència". La rèplica va ser contundent: "Para qué quereis la independencia, para dedicaros a cultivar berzas"

Tot això em fa pensar si avui en dia es veritablement viable una proposta independentista o sols es tracta de "fer bullir l´olla". Torno a Tarradellas. Quan l´any 1954 va ser elegit president de la Generalitat en l´exili va informar d´aquest fet al prefecte de la regió del Loira, on vivia. Aquest li va preguntar que pensava fer i la resposta ve ser contundent: "Tot, menys el ridícul"