e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Febrer de 2015

Parodio la coneguda frase del president Companys per
constatar el desencís que produeix a molts el llarg camí que ens ha de portar
un dia a decidir el futur. Després de l'entusiasme col.lectiu de la votació del
9-N el procés s'ha desinflat.

Mentre va ser la societat civil la que va dirigir el procés
tot va anar sobre rodes. Els problemes van començar quan van ser els polítics
els que se'ls va encarregar que lideressin la proposta i a partir d'aleshores
han començat les picabaralles, els interessos partidistes i fins i tot les
desercions. Hi ha eleccions i cada u ha de conrear la seva botigueta. Aquesta actitud
és tan legítima com el fet que molts se sentin decebuts, si no traïts.

D'altra banda els sectors que neguen que els catalans
tinguin el dret a decidir el seu futur es comencen a organitzar (fet que em
sembla positiu) i poden donar la sensació que Catalunya els independentistes
estan en minoria (fet que, en qualsevol cas, només poden verificar les urnes).

De moment l' única data quantificable  és la dels llargs dos milions de persones que
un dia, desafiant la legalitat vigent, un dia van anar a votar. Aquestes
persones hi són. Ara s'ha frenat aquella eufòria, fins i tot es pot estar
perdent el temps i qui sap si s'està perdent una batalla, però el malestar de
molts ciutadans amb l'actual situació segueix existint.

Cal tenir en compte, però, que quan molts reclamen la independència
també ho fan per tenir un país millor i això també vol dir una altra forma de
fer política. On els casos de corrupció no siguin notícia per inexistents, on
el centre de l'activitat política també siguin les classes populars i no sols les anomenades classes dominants, on els
càrrecs no s'eternitzin en la seva poltrona, on la transparència sigui el pa
nostre de cada dia. I somiant en aquest país idil.lic també va ser un motiu que
a molts ens van fer acostar a les urnes. I potser molts polítics aquesta segona
part del procés no estiguin disposats a assumir-la per què potser seria com fer-se
l' harakiri.

En qualsevol cas, toranerm a lluitar i, qui sap, si després de patir tornarem a vèncer.






Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1527
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR