01 de Setembre de 2009

Televisions escurabutxaques

  Darrerament, amb la crisi i la davallada de la publicitat, les televisions privades -fins i tot les locals- accentuen la forma de mantenir els seus guanys. Ara han potenciat la participació dels seus espectadors convidant-los a enviar missatges o fer trucades a uns telèfons que comencen pel prefix 905. Avisen que la trucada costa un xic més d´un euro i prometen premis teòricament atractius. Aquesta forma de negoci s´ha extès a les televisions públiques a costa -com casi sempre- de la butxaca del teleespectador.

Aquestes línies telefòniques, teòricament, serveixen per fer enquestes, votacions... i no per participar en concursos o rifetes. Com el temps de la trucada és mínim, les televisions aprofiten per dir que "la seva trucada està a punt d´entrar, torni-ho a provar" i d´aquesta manera van augmentant el nostre rebut telefònic..

Quan la tardor de l´any passat el Consell de l´Audiovisual de Catalunya (CAC) va reclamar a les autoritats (Ministerio de Industria, Agència Catalana de Consum entre d´altres) que tinguessin competència perquè analitzessin si aquest procediment era legal, les televisions privades catalanes es van posar les mans al cap i algunes van avisar que si es suprimia aquesta activitat perillava la seva continuïtat. D´altres van criticar l´actuació del CAC en veu baixa a l´espera d´esdeveniments bo i reconeixent que aquesta fórmula era una de les seves principals fonts d´ ingressos. Les grans televisions estatals, en canvi, no es van immutar, ja que en aquests moments sembla que tenen carta blanca per fer el que vulguin.

Al cap d´uns mesos -el gener d´enguany- el BOE va adoptar unes mesures informatives: avisen que en trucar a un 905 la trucada té un cost addicional i dóna la possibilitat que l'usuari demani la restricció a l´accés d'aquests números de telèfon.

És una mesura molt minsa. Evidentment l´usuari està informat del cost d´aquestes trucades i la decisió de fer-les és ben bé seva, però... dóna la impressió que amb aquesta norma mini-restrictiva es dóna barra lliure a aquest tipus de consultes lucratives (és allò de feta la llei, feta la trampa). La prova és que tant TVE -el seu president Luis Fernández va reconèixer que l´any passat havien ingressat 4,5 milions amb aquestes trucades- com TV3 s´aprofiten d´aquesta norma, un  tipus de finançament addicional que a alguns no deixa de semblar-nos una trapelleria. I en el cas d´algunes privades, quelcom més que una trapelleria (encara que sigui legal).