12 de Gener de 2010

Sí a la llei del cinema

Amb dos nassos la Conselleria de Cultura imposa que la meitat del cinema que es projecti a Catalunya estigui doblat en català. Molts s'estripen els vestits davant de tant gran afrontament. Las grans majors nord-americans si giren d'esquena per què preveuen que moltes minories lingüístiques imitin a Catalunya i exigeixin els mateixos drets. Sols a Espanya ho poden demanar gallecs, bascos i fins i tot aquells que diuen que parlen el valencià.  Però ningú en té la culpa que a Catalunya es parli en català ni que molts estem orgullosos de fer-ho, tant ara com abans quan estava mal vist i en normal que els productes que ens arriven estiguin en la nostra llengua. 

Les lleis diuen que el català es idioma oficial a Catalunya, doncs sembla de sentit comú que les pel·lícules que no s'ofereixin en versió original es doblen en la llengua del país, de la mateixa manera que ho fa TV3. Però estem en una situació que el que es normal i legal sembla que sigui un atac a no sé exactament a qui. Si en política lingüística em pecat d'alguna cosa es de prudents i el resultat està a la vista: gairebé no hi ha pel·lícules doblades al català. En canvi les audiències que obtenen les programades per la televisió autonòmica son considerables. Es un fet d'acostumar-s'hi. Ja va passar quan ens estranyàvem que el JR de Dallas es doblés a la nostra llengua malgrat que José María Calviño, quan era director de RTVE, es mostrés més que escèptic que Tom i Jerry poguessin parlar en català.

Si algun retre retret se li pot fer a la norma de Cultura es que es queda curta. Les protestes seran exactament les mateixes que si haguessin estat més radicals i obliguessin a que totes les pel·lícules que no es donessin en versió original fossin doblades en català. De vegades som molt contundents en segons quines coses i massa condescendents en altres. Però que el Govern planti cara a les prepotents majors es per vanagloriar-se. Al cap i a la fi es millor tenir enemics grans que petits i Catalunya es un mercat el suficientment important per que les grans productores no puguin desatendre el seu negoci.

I posats a parlar be del Govern cal destacar la feina que ha fet el mateix departament de Cultura en la transició de la televisió analògica a la digital. Aquest mes pràcticament tota Catalunya llevat el Barcelonès s´haurà canviat el sistema de transmissió de la senyal i -com va passar amb la implantació de l´euro- pràcticament ningú haurà pres mal. I quan hi ha coses que es fan raonablement be, bo es destacar-ho.