01 de Febrer de 2010

Sentir-se estafat

Un no pot menys que sentir-se estafat davant de la proposta del Gobierno de augmentar l'edat laboral i retallar les prestacions de les jubilacions (i les mesures que acompanyen a aquesta decisió). Molta gent té la sensació de que li canvien les regles del joc a mitja partida o més tard, quan ja no té recursos per buscar-se la vida per una altra banda.  Segurament la  gent duna certa edat no sols pateix per la possibilitat de quedar-se sense feina si no, a més, per que les seves perspectives d'un futur que esperava plàcid un cop jubilat se li han estroncat

Els treballadors, que durant molt temps ha vist com una part important del seu sou es desviava en uns impostos que entre altres coses servien per a garantir-li una pensió ara veu que s'està preparant una tisorada important. Entretant,empreses públiques patrocinen pre jubilacions a qui te poc més de 52 anys (i es evident que l'exemple es imitat per les entitats privades) amb la benedicció dels responsables institucionals que no dubten en aprovar ERO´s, encara que aquestes societats tinguin grans beneficis (com Telefònica) o els hagin tingut durant molts anys i ara potser els seus guanys hagin minvat una mica (i fins i tot hi ha qui aquesta crisi li surt força rendible)..

Els gran empresaris -amb uns sous de pecat- recorrent al "papa-estat" quan tenen  problemes (no quan les vaques son grasses), mentre els treballadors veuen com quan el cap de personal els crida (de vegades aquesta feina també està externalitzada) els acomiada amb unes engrunes. De moment ja hi ha a Espanya quasi cinc milions d'aturats i les ofertes de feina son molt migrades i amb unes condicions que cada cop s'assemblen més a les del mercat laboral xinés.

Perillen les pensions? No ho sé, per què de les paraules dels responsables un ja no se'n fia. Però amb els impostos que paguen els  mileuristes no es veu clar que puguin mantenir les despeses socials. Els plans de pensions alternatius que fa un temps van promocionar molts s´han esmicolat per la mala situació dels fons d'inversió i la pujada de les pensions d´enguany s´han traduït amb una reducció per no sé exactament quin joc de mans.

Es clar que hi ha qui parla de brots verds, que ja hem donat la volta a la crisi.... A un tot això li sona a humor negre, un acudit dels molts amb que ens entretenen els nostres amics polítics, i continua pensant en aquella dita que diu "i al poble que el donin pel---"

MATAR LA TELEVISIÓ PÚBLICA.- El mes de gener hi ha hagut 20.000 espots televisius menys. Segons un estudi que ha fet Manuel de Luna en El Periódico aquesta ha estat la repercussió de la prohibició que TVE emetés publicitat. La voracitat de les grans televisions privades, de moment, no s'ha vist compensada i TVE a Espanya i TV3 a Catalunya son els mitjans amb més audiència. Ara caldrà veure que passarà quan comenci a ser efectiva la norma que els retalla l'emissió de pel·lícules nord-americanes i la retransmissió del esdeveniments  esportius de masses.

Mort un mestre. La passada setmana va morir Carlos Nadal que ha estat un referent per a molts periodistes, tant per la seva professionalitat com pel seu complànyer-se, tant els que hem tingut la sort de tenir-lo de company com els que el van tenir com ha professor. En ambdós casos va ser un mestre.