16 de Febrer de 2010

Retrat d’ un país

Mentre prenia un cafè, vaig sentir que unes taules més enllà un grup de persones estaven en animada tertúlia. La conversa era viva i de tant en tant, en veu més alta, algú es feia sentir amb un contundent "els catalans volem...".  Vaig pensar la quantitat de gent que s'atribueix el que desitgen els catalans, amb una usurpació de voluntats que va molt més enllà d´una festiva xerrada de cafè.

Catalunya ha estat i es una terra de pas on s'han barrejat i es barregen moltes cultures. Fins i tot ara es un gran aiguabarreig que fa molt difícil poder resumir una voluntat comuna del poble català. Hi ha catalans que els molesta sentir parlar en català o d´altres que s´ofenen si senten parlar en una llengua que no es la del país. Hi ha un partit que sembla que tingui com a finalitat posar pals a les rodes a tot el que surt del Parlament (i tenen un deu per cent de vots), d´altres  somien amb la independència (les enquestes ho xifren amb una mica més del vint per cent, encara que estan esmicolats i es més que difícil que es posin d'acord). Hi ha catalans que son racistes i fins i tot trobem grups integristes que voldrien emplenar el país de mesquites i fer proselitisme de la que diuen "religió verdadera", en contrapartida hi ha qui creu que "Catalunya serà cristiana o no serà". També hi ha qui no li molestaria que TV3 emetés també en castellà i a l´inrevés, a molts molesta que lestelevisions generalistes que emeten des de Madrid no tinguin el detall de fer programació també en català (TVE es la trista excepció). També hi ha funcionaris molt crítics amb l´obligació que tenen de conèixer la llengua del país. Hi ha qui ja va enterrar al tripartit abans de nèixer i per altres quasi tot ho ha fet be. Fins i tot hi ha catalanistes feixistes i demòcrates anticatalans... També  hi ha qui pretén repartir  patents de catalanitat o d´altres d´espanyolitat.  Podríem posar més exemples, però em sembla que no cal. Pel broc gros, em sembla que es un retrat de les persones que vivim a Catalunya.

 Tots son catalans, però possiblement si som set milions tenim set milions d'idees diferents del que ha de ser Catalunya. Tots tenen les seves raons per defensar-les, encara que possiblement ningú tingui la raó absoluta.. , per això es molt difícil saber el que "els catalans volem" i es preocupant que algú tingui la gosadia de fer-se portaveu i representant d´aquest col.lectiu tant plural.  Les coses son com son, no com  ens agradaria que fossin.