03 d'Agost de 2012

Respecte per el poble espanyol

L'actual crisi ens està portant a tots a una gran crispació que sovint ens fa treure les coses de mare. El radicalisme d'uns acostuma a portar el radicalisme d'altres. Han estat molts els polítics al llarg de la història de la Península que han trobat un filó per dissimular els seus problemes, la seva ineptitud o el seu caciquisme, mal parlant dels catalans i fent-nos malveure. També alguns intel·lectuals s'han apuntat a aquest carró i normalment han estat recompensats com és degut. També aquí hem estat influïts per missatges en sentit contrari envers els nostres companys peninsulars. És bo recordar aquell missatge bíblic que diu "qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra"....

Amb tants altaveus i durant tan de temps, no es estrany que el missatge hagi calat en molts ciutadans de les dues comunitats fins i tot negant-nos sovint el pa i la sal, sense diferenciar el que són les picabaralles polítiques dels pobles. Els polítics, que és coneixen entre ells, tracten que els dos pobles -que com a col·lectiu no és coneixen- s'enfrontin. Molts i caiem com a criatures.

La cultura castellana és molt important i no sols cal reconèixer-ho  i respectar-la sinó que és bo que la coneguem i la gaudim, una bona part de la seva gastronomia l'hem fet nostra i quasi sempre el tracte amb les seves gents és més que afable.  Gràcies al turisme i a la immigració cada cop hi ha més gent que entenen  que parlem català per què es la nostra llengua i costa més de fer entendre que defensem una manera de ser que no és la seva.

 Ells també tenen una llarga història, important, amb els seus èxits i les seves vergonyes (com qualsevol altre poble que té tants segles de vida), el nostre passat, al cap i a la fi, també té mols clarobscurs. Podríem seguir posant exemples laudatoris cap els nostres veïns, però com a mostra ja n'hi ha prou amb aquests botons.

No sóc futuròleg i molt menys endeví i per tant no sé el que passarà en un futur pròxim, si seguirem compartint estat o cada u volarà pel seu compte. El que sí sé és que els dos pobles continuarem vivint en un marc concret, la península. Encara que la proximitat provoca amors, però també odis, seria desitjable que -polítics a banda- ambdós pobles demostressin la suficient maduresa per mantenir n no sols els respecte mutu sinó unes relacions el més normals possible.

 No sé si això, encara que sigui desitjable,  pot fer-se realitat per que són mols segles de maleses, però crec que nosaltres no podem renunciar al ric patrimoni del veí i ells ferien bé en conèixer el nostra

I del que sí estic convençut que uns i altres som pobles diferents, però ambdós són uns grans pobles que mereixen el més gran respecte,  encara que  l'esdevenir ens pugui portar per camins diferents.