30 d'Agost de 2016

Rajoy i la seva claca

El que més em va cridar l'atenció de la intervenció de Mariano Rajoy el primer dia de la sessió d'investidura va ser la claca que tenia l' aspirant a la reelecció.
Els diputats del PP no paraven d'aplaudir el discurs del seu líder mentre els altres se'ls miraven amb cara de circumstàncies.

Especialment significativa era els dels dirigents de la seva marca blanca amb qui han pactat (no els crec tan ingenus com per creure que els populars compliran els magres acords que han signat, llevat els punts referents a Catalunya). Però ja se sap que una de les especialitats d'a Albert Rivera és modificar les seves propostes, recorden quan vetava qualsevol pacte amb el PP si Rajoy era el candidat?

Pel que fa al discurs del candidat em va semblar un brindis al sol en un dia ennuvolat. Moltes paraules i declaracions de bones intencions amb un retrat de la situació autocomplaent que donaven la sensació d'estar encantat d'haver-se conegut i ha tornat a reclamar que els socialistes li regalessin els vots gratuïtament sense oferir res a canvi en nom de la governabilitat amb el plantejament de "o jo o el caos".

És clar que en cap moment s'ha plantejat que potser el gran problema que té Espanya és precisament ell i si -com va fer Artur Mas- fes un pas al costat les coses serien una mica diferent. Pel que fa a Catalunya, com era d'esperar, res de nou

Però la seva claca, els diputats del PP, no paraven d'aplaudir. Ja vindrà el temps de fer xivarri amb les seves protestes.