06 d'Octubre de 2016

Encara resultarà que Mariano Rajoy és un crac de l'estratègia. Sense fer quasi res, a banda de repetir que havia guanyat les eleccions i reclamar que el PSOE li regalés la investidura, no ha fet res més que se sàpiga. O sigui que s'ha estat quiet a l'espera que el temps li solucionés el seu problema que no és altre que seguir en el càrrec (tant en el Gobierno com en el PP).

I sembla que els fruits d'aquesta tàctica no li poden ser més beneficiosos, ja que ha aconseguit trencar el PSOE i sotmetre al principal partit de l'oposició a una profunda crisi i de propina advertint que en aquestes circumstàncies unes eleccions serien desastroses pel principal partit de l'oposició.

Encara que el president en funcions mantingui les formes els portaveus oficiosos del seu partit fins i tot posen condicions per acceptar l'abstenció dels socialistes (com si depenguessin dels populars el sentit del vot d'aquesta formació) i encara semblaven exigir a aquesta formació no sols que perdessin aquesta batalla sinó una rendició incondicional durant els pròxims quatre anys.

D'altra banda Ciudadanos ha desaparegut i sembla que el protagonisme que havia tingut difícilment el tornarà a tenir i les guerres internes a Podemos és evident que no li fan perdre la son.

Evidentment aquesta mateixa tàctica és la que utilitza amb les pretensions independentistes de molts catalans: esperar que es barallin entre ells.

Davant d'aquest panorama potser és hora de reconèixer el gran estrateg que tenim en l'actual president en funcions.