11 de Juliol de 2016

CDC ha fet el seu congrés fundacional i ha rebatejat amb el nom de Partit Demòcrata Català. És evident que quan un partit afronta una refundació és que tenen seriosos problemes. Una de les possibilitats es donar un nou impuls al projecte amb idees noves i nous plantejaments, però també pot ser una operació de maquillatge.

Sense entrar en la lletra petita que ignoro, començo comentant el nou nom del partit. Deixant de banda la rebequeria de les bases refusant les proposades per la direcció, al final la nova marca no diu res. L'obvietat que és un Partit. Evidentment no poden ser altra cosa que Demòcrates i per trajectòria la formació ha de ser Català. Ara estem acostumats que els nous partits no marquin un signe ideològic -Ciutadans, Podemos, En comú podem... - i d'altres diuen el que no són -Socialistes, Izquierda Unida..

La formalització de plasmar en els texts la seva voluntat independentista no sembla que sorprengui a ningú, encara que aquesta postura pot crear malestar en determinats sectors de la formació. Per la resta -insisteixo que vist des de fora- més del mateix: Un partit transversal (per amagar que l'espai que ocupen no és altre que el centredreta nacionalista)
I que aspiren seguir ocupant. També hi una lluita pel poder dels que ara remenen les cireres i pels noms que surten desitgen seguir dirigint el partit i d'altres que es resisteixen en acceptar que el seu temps ha passat.
Segurament també hi haurà una depuració per purificar el partit dels presumptes encausats en activitats irregulars.

En definitiva, insisteixo que com espectador en un congrés que -seguint la moda- tot es fa a porta tancada i a base de declaracions o rodes de premsa, transmeten la sensació que pretenen -com el comte de Salinas en el Guepard- "que tot canviï perquè tot segueixi igual".