22 de Febrer de 2010

Quan manava el PP...

José Maria Aznar va tenir el mèrit d'agrupar la dreta i portar-la al centre, eren els anys noranta. Això va fer que accedís a la presidència del Govern l'any 96 desprès del pacte del Majéstic  amb CiU. Els seus primers quatre anys ho va fer be i la prova es que en les properes eleccions va tenir deu milions llargs de vots i el 44% dels sufragis. La majoria absoluta que va conseguir el va convertir en una mena de deu i això es va notar amb la seva gestió.  Es més, quan governaven sovint donaven la impressió de fer "oposició de la oposició". Sols cal recordar alguns esdeveniments que van sacsejar al país.

Aquesta segon mandat ha quedat a la memòria de molts per fets com la gestió de la tragèdia del Yak 62, el desconcert que els va provocar l'enfonsament del Prestige i un seguit de mesures equivocades, la seva fatxenderia  amb la guerra de l´Irak, les seves reunions amb Bush i la seva participació en la cimera de les Açores. Seguim, a molts ens va cridar l'atenció com es vanagloriava de la "reconquesta de l´illot de Perejil" com si fos una gran gesta i a no pocs ens va indignar la fastuositat del casori de la seva filla, per no parlar de la seva proposta de Plan Hidrológico Nacional o la seva actitud  envers Catalunya. El seu mandat va acabar amb el 11-M i les seves mentides. Recordin la contundència que Aznar i els seus van afirmar que "ha sido ETA", fins i tot trucant als directors de diari per que amaguessin les dates que de tots cantons arribaven apuntant a l´integrisme islàmic com responsable d'aquella bestialitat.

Ara diuen les enquestes que el PP guanyaria unes eleccions. A banda que les eleccions es guanyen amb vots i no em sondeigs, un es mostra escèptic amb aquests auguris. No pot creure que la gent tingui tant poca memòria. Aquest partit continua a basat la seva tasca d'oposició en la política del "no" o en la tàctica de "cuanto peor, mejor". No es coneixen les seves propostes i les que transcendeixen fan olor a naftalina, i evidentment han tornat a representar els valors de la dreta pura i dura allunyant-se del centre. I mira que l'actuació de l'actual Gobierno els hi ha donat arguments per atraure a no poques persones, però en preferit la política de la crispació, mentre allà on manen els escàndols econòmics surten com a bolets (però això, diuen, no afecte al seu electorat. Un fet que no deixa de ser significatiu).

D'altre banda sembla que Rajoy està presoner dels sectors més carques del seu partit i gent com Ruiz Gallardón s'ha convertit amb l'enemic intern, mentre d'altres,  com en Piqué, han deixat la formació.

Cal constatar que en les votacions del Congreso habitualment es queden sols en les seves propostes i els índex de refús que aquest partit te en la societat (es la pregunta "a qui no votaria mai") es quasi tan elevat com els d'adeptes.

Per aquestes raons no m'acabo de creure el que diuen les enquestes..., tot i que l'electorat te motius més que suficients per estar descontent amb la gestió del  Gobierno i demanar un canvi, però sospito que no aquest.