14 d'Octubre de 2009

Presumptes innocents

S´atribueix a Pasqual Maragall la frase "no hi ha un pam de net". Aquests dies sovintegen els fets que semblen donar-li la raó. Qui se´n pot refiar dels polítics? Teòricament la seva feina es donar solucions als problemes de la societat però alguns d´ells s´han convertit precisament en el problema.

On queden les queixes de persecució que alts dirigents del PP feien tant sols fa unes setmanes? Qui recorda les mostres de confiança que Mariano Rajoy donava als seus líders valencians? Recorden l´afirmació del president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps en la campanya de les Europees que seria el poble i no els tribunals qui decidirien amb els seus vots?

Ara li toca aquest calvari al PP, però la sospita s´exten malgrat que molts polítics diguin que "no tots som iguals". A Catalunya les sospites recauen amb els "donatius" de Fèlix Millet, mentre els que fan auditories miren cap un altre cantó. Els responsables de donar subvencions queda clar que no vigilen l´us que es fan de les mateixes. A més hi han tants informes de dubtosa utilitat o les despeses que generen els viatges oficials... I què passaria si la justícia analitzés a fons moltes decisions d´alguns ajuntaments i les seves requalificacions. (¿no es estrany l´interès que mostren per la política local molts professionals de la construcció?). Per no parlar de l´etern problema del finançament dels partits

Davant d´aquests fets sembla que els polítics han de canviar aquell aforisme judicial que diu que es innocent tothom fins que no es demostri el contrari per donar-li la volta. Concretament per un que digués que "un es culpable mentre no demostri la seva innocència". De moment la sospita de que hi ha moltes coses brutes i que només apareix la punta de l´iceberg s´està estenent per la societat, encara que personalment estic convençut de l´honradesa de la gran majoria dels que es dediquen a la política.

Però també cal constatar que molts ciutadans que ara els critiquen son els primers en reclamar, de qui els pot atorgar, favors personals, demanar recomanacions, buscar situacions de privilegi per uns permisos, unes oposicions, adelantar una operació mèdica... Potser els polítics tampoc son tant diferents del que passa a la societat (o el que podria passar quan algú dels seus membres estès en condicions de aprofitar-se de una determinada situació).