16 d'Agost de 2009

PP: una història repetida

Hi ha històries que es repeteixen, per exemple la cançó de l´enfadós del Partido Popular cada vegada que tenen problemes amb la justicia.

 Era la primavera de l´any 1989. José María Aznar acabava de ser escollit president del PP en un congrés celebrat a Sevilla. Pocs dies després un jutge de València va obrir un procés en el que estaven implicats inicialment el tresorer d´aquest partit -Rosendo Naseiro- i el diputat José Luis Sanchís, entre d´altres dirigents del partit. Unes escoltes telefòniques ordenades pel jutges sobre un presumpte cas de drogues van derivar a tenir indicis d´una trama de finançament irregular del PP.

Dies després, en setmana santa, Aznar estava a Canàries descansant després del tràfec dels darrers mesos quan va substituir a Fraga i es va convertir en el cap de l´oposició. L´eslògan de la seva primera campana com a candidat a La Moncloa era "Palabra" i entre la propaganda que feien repartien unes tovalloletes amb el lema "Nosotros tenemos las manos limpias" (eren temps que plovien acusacions de corrupció en dirigents socialistes, o quan Aznar deia allò de que "nosotros podemos meter la pata, pero no la mano"). Álvarez Cascos -aleshores secretari general del PP- va assumir la direcció de la crisi quan Naseiro estava empresonat. La primera mesura que va adoptar de cara a l´opinió púbica era reconvertir el que la premsa qualificava de "Cas Naseiro" en el "Cas Manglano", que era el jutge que instruïa la causa.

En les grabacions telefòniques sortien frases de dirigents del PP com "nos vamos a forrar". Les declaracions dels dirigents del PP de l´época acusaven als socialistes d´intentar frustrar el nou projecte que representava Aznar. Hi van haver-hi paraules molt gruixudes i frases com la denuncia del "aquí vale todo" per enfonsar a l´oposició.

El procés va acabar en el Tribunal Supremo pel caràcter aforat d´alguns implicats i aquest va decidir arxivar la causa per les irregularitats comeses en la seva instrucció i per que les cintes de les grabacions havien estat repicades per que la policia les necessitava per altres investigacions. O sigui que no es va aclarir res.

Ara el PP te nombrosos fronts judicials oberts, des del cas Gürtel fins el suposat espionatge de càrrecs del PP madrileny per part de dirigents autonòmics del partit, sense oblidar  el cas del velòdrom Palma Arena. Mentre Carles Fabra, president de la diputació de Castelló,  està implicat des de fa anys en una sèrie de procesos que no s´acaben de jutjar..

La reacció del PP davant d´aquestes acusacions torna a ser la mateixa que la que van tenir amb el cas Naseiro: donar la culpa als altres, afirmar que pateixen una persecució... En fi, els mateixos arguments i les mateixes poques ganes per aclarir les denuncies.

La història es repeteix. Sols hi ha una petita diferència: Si en el cas Naseiro Federico Trillo -l´expert jurista del PP- va decidir no interrompre les seves vacances i quedar-se a Murcia, ara -en canvi- està molt actiu.