10 de Novembre de 2009

"Piove, porco governo"

Itàlia tradicionalment ha estat un país en constants crisis polítiques. La inestabilitat dels governs es tradicional i -com ara- quan son estables, el seu  primer ministre escandalitza tot sovint a molta gent. Malgrat aquest escenari el país funciona i aparentment sembla que ho fa al marge dels polítics. Es més, als seus ciutadans sembla que ja estan acostumat a aquesta situació per que malgrat que molts tenen les mans tacades, els continuen votant.   

Aquí , fins ara, l'estabilitat política estava més o menys garantida... però d'un temps ençà sembla que els polítics si´ han convertit en el problema i no en les solucions. Els escàndols es repeteixen i  pocs son els partits que no han sortit esquitxats.  Això sembla que porta a la desafecció de la  ciutadania i hi ha el perill que comencin a sortir partits més o menys estrambòtics aportant soluciones miraculoses... Ja va passar a França a començament dels anys vuitanta del segle passat quan l'humorista  Michel Colucci "Coluche", va optar a la presidència francesa mentre feia campanya des d'un teatre de París ("Soc l´ únic candidat que guanyo diners amb la campanya", deia). El teatre l'omplia cada dia de gent que volia escoltar el seu programa i les crítiques que feia al establishment. Les seves propostes van alarmar a la classe política i els partits van tancar files per impedir que assolís les signatures per a formalitzar la seva candidatura. Malgrat tot, la seva tasca va propiciar que anys mes tard (1988) s'aprovés l'anomenada Llei Coluche i abans havia promocionat els menjadors socials.

El fenomen Coluche va tenir una sèrie d'imitadors (cal recordar la candidatura de l'actriu porno Ciccolina als Parlament Europeu) i fins i tot alguna experiència va haver-hi a Catalunya en unes eleccions municipals. En els països centre europeus els partits feixistes o xenòfobs també troben una significativa clientela.

Els partits clàssics necessiten urgentment una  profunda reformulació per tornar a il·lusionar a la parròquia. Cal que modifiquin estructures, formes d´ actuar, parafernàlia burocràtica... per què la sortida de l'actual crisi no sigui la frase del Príncep de Salina en Il Gattopardo, allò de que "tot canviï per què tot segueixi igual". La política es necessària però es urgent canviar  les formes de fer política.

 Es urgent que recuperin la credibilitat perduda, si no de les urnes pot sortir qualsevol cosa. I es perillós que per donar un vot de càstig als actuals partits el paguem després tots a un preu molt car. El "piove, porco governo" no porta enlloc.