05 d'Agost de 2009

Obama

Ja fa mig any que Barack Obama presideix els Estats Units. Va fer un discurs que va aconseguir il·lusionar no sols als europeus si no a una part significativa de la població nord americana. Generar expectatives pot ser relativament senzill, complir-les es bastant més complicat. Ara, ningú ho dubte, ha recuperat el lideratge mundial.

No sé com acabarà, però de la gestió dels seus primers mesos es pot dir que no ha decepcionat, fins el punt de que ha fet canviar alguns dels sentiments anti nord-americans que hi havia a la vella Europa, accentuats amb la gestió dels anys de govern de Bush.

Un altre problema es com les seves mesures han caigut a la societat estatunidenca. Al cap i a la fi toca punts sensibles i les seves propostes de canvis està demostrant que no sols son paraules que se les endur el vent. Primer -amb tots els entrebancs- va decidir tancar Guantánamo per a tornar el seu país a les actuacions derivades del dret internacional i va donant els passos per aconseguir-ho. Després toca un altre punt sensible com es el sistema sanitari nord americà i els mil i un interessos privats que genera.  S´ha enfrontat amb el poderós lobby jueu amb les seva actitud envers Israel i s´ha reconciliat amb l´Europa comunitària i ha canviat la diplomàcia de la por per la del diàleg. A més, fa en mig de la crisi més gran que viu el seu país des de 1929, per no parlar de les mesures per combatre el canvi climàtic.

Amb sis mesos ha obert moltes portes i ha trepitjat no pocs ulls de poll. Això no es gens senzill quan tanta gent espera tant d´una persona i com no es habitual que passi es bo de destacar-ho. La credibilitat d´una persona es guanya amb l´actuació del dia a dia i de moment el que promet o ho compleix o inicia el camí per complir-ho. Esperem que dur-hi. Obama està resultant una rara apis, sobretot si ho comparem amb els seus col·legues de professió d´arreu del món.

P.D. CAMPS DIMISSIÓ. Francisco Camps seria bo que dimitís. No per la resolució dels tribunals si no per un fet que hauria de ser més greu en democràcia per un polític: el mentir al haver negat que havia rebut regals. Altres societats  la mentida d´un polític provoca dimissions fulminants, però aquí -com diu un alt responsable d´un partit estatal- "si en Espanya el mentir provoqués dimissions no hi hauria un polític en actiu al menys des dels temps de Felipe II".