08 de Juny de 2009

Moció de censura als partits

Segurament no es tornarà a parlar del Parlament Europeu fins dins de cinc anys  quan hi hagi una nova campanya  En canvi es parlarà força de les conseqüències dels comicis del passat diumenge. Com de costum, la nit electoral tots els partits es mostraven satisfets pels resultats, semblava que ningú havia perdut o que el menys ningú s´havia fet més mal del compte. Tots coincidien en mostrar-se satisfets de la campanya que   havien fet. En canvi sols  esmentaven de passada les dades incòmodes i que permeten treure poques conclusions dels resultat i moltes del galdós paper que han fet els partits en aquesta campanya electoral en la que han parlat de tot menys del que tocava. I això caldria fer-nos reflexionar a tots.

.

¿Com es pot parlar de bon resultat quan divuit milions i mig de possibles votants (el 54% del cens electoral) s´ha quedat a casa? A més cal afegir que 220.179 votants (1,41%) ho han fet en blanc i gairebé cent mil més han dipositat un vot nul (0,62%). De propina podem dir que un altre mig milió s´ha inclinat per alguna de les vint i nou  candidatures que o han obtingut diputat i que sols una ha superat el u per cent. O sigui que molta gent ha votat testimonial.

Es evident que hi ha un divorci entre el que pretenen els partits i el que reclama la societat i això es dolent per els partits. No es veritat que la gent no s´ interessi per la política si no que possiblement siguin els polítics els que facin fugir als ciutadans  de la res pública, com no es veritat que la societat estigui crispada i en canvi la crispació es el pa  de cada dia de la classe política, be sigui en les sessions parlamentaries (que sovint semblen un galliner que no permetria en la seva aula cap mestre de primària) o en els seus actie públics i amb la seva actuació sembla que pretenguin trasl.ladar els seus problemes al carrer. Segurament es un dels motius per que la població, massivament, ha passat d´aquestes eleccions.

 Els polítics estàn per solucionar problemes, no per crear-ne artificialment de nous ni per enfrontar unes comunitats amb altres amb suposades discriminacions que a més son mentida.  I com diu Colebridge "en política el que comença amb por acostuma a acabar amb insensatesa".