02 de Febrer de 2012

Mitjans públics sense publicitat

La reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació que actualment està tramitant el Parlament aposta per eliminar la publicitat de Catalunya Ràdio i reduir encara més la de TV3. En èpoques de crisis -i en els de bonança- aquesta mesura fa pensar. Es clar que els poders públics els interessa més els mitjans privats, són molt més manipulables i els hi fan més servei.

Un mitjà públic passa molts controls de qualitat, entre ells els del Parlament i les crítiques que rep als seus continguts normalment es deuen a que els partits pensen que les informacions que donen perjudiquen als seus interessos, o que surten poc, o... Els seus criteris periodístics passen pel gran sedàs de la seva particular visió de la realitat des de l'òptica del partit, que no resulta ser la prova del cotó de la imparcialitat. Però els efectes de les protestes d´uns normalment s´equilibren amb l´actitud  dels altres grups. D´aquesta manera s´imposa  un cert sentit comú en els continguts d´aquests mitjans.

Però explicar amb una certa honradesa la percepció que tenen de la realitat els periodistes (encara que cal matissar que avui massa gent es diu periodista) i no els polítics no acostuma a ser un plat del gust de molts d´ells, que prefereixen els mitjans privats que saben que "pagant sant Pere canta". A cop de subvencions , anuncis institucionals i altres prebendes, el resultat els hi és molt més beneficiós pels seus interessos. I cal tenir en compte que en un mitjà es tan important el que es diu com el que es calla o s´amaga.

Els propietaris dels mitjans privats són molt conscients d´aquesta situació i accepten de bon grat el preu que han de pagar per fer aquesta feina. A més fan campanyes exigint que els mitjans públics no els facin la competència en el mercat publicitari per facilitar la feina als partits majoritaris per legislar d´una determinada manera. A canvi accepten sense cap escrúpol el preu que hauran de pagar, però el negoci es el negoci.