25 de Setembre de 2009

"Mestre, el Zapatero fuma"

"Senyoreta, senyoreta, el Zapatero fuma". Un portaplatets de La Moncloa ha filtrat que el president del Govern fuma cigarretes més o menys d´amagat. Diuen que de vegades ho fa el jardí i d´altres en les dependències del personal de la neteja, fent petar la xerrada a l´hora que consumeix el fruit prohibit amb els treballadors (i qui sap si tenint contactes amb el país real).

Algú es podrà escandalitzar, al cap i a la fi la seva ministre de Sanitat es una fervent defensora de l´antitabaquisme i està estudiant ampliar les restriccions. En canvi a molts fumadors -jo entre ells- la filtració que el president fuma d´amagat em resulta no sols comprensible si no fins i tot simpàtica. Una cosa es que el tabac sigui perjudicial per la salut, un altre molt diferent es que vulguin treure´ns del vici un cop ens ha creat dependència i gràcies a ella hem deixat no pocs diners amb els impostos amb el que es carreguen aquests productes. A més, et canvien les regles del joc a mitja partida davant la teva impotència.

Som molts els que encara fumem i espero que la majoria dels fumadors sàpiga respectar als que els hi molesta, però també ens sentim perseguits (potser sí que som uns apestats) i cada cop ens trobem amb més problemes per el nostre vici. Tot sovint un te la impressió que està millor considerat fumar-se un porro que no treure una cigarreta. Molts demanem que "ens deixin viure".

La imatge de fumadors al carrer, a la porta de l´oficina, donant intenses i ràpides pipades a una cigarreta es tot un espectacle. Fins i tot els lavabos tornen a ser un lloc (sempre que no hi hagin aparells anti-fum) útil per a practicar el que abans era un fet social i ara sembla que s´està convertint amb el vici solitari.

Per això me n´he alegrat que persones com el president del Govern també pertanyi al club de fumadors (com en Mariano Rajoy, però en aquest cas consumeix cigars) i fins i tot faci la malifeta de violar les normes encenen una cigarreta en el seu lloc de treball. D´alguna manera els humanitza. A més, disfruten del plaer de fer allò que està prohibit.

PD - INDIGNACIO.- Estic indignat. El Govern s´ha gastat 27.000 euros per conèixer de quin peu calcen els periodistes que fan la informació política. ¡Quina manera de malgastar els diners em coses inútils! Per treure aquesta valuosa informació no cal encarregar cap estudi, n´hi ha prou amb llegir els diaris. I si ho fan, no sols coneixeran l´actitut del periodista si no la dels seus caps (que no sempre ha de ser coincident, ja fa temps que se sap escriure entre línies) o els interessos dels propietaris del mitjà