12 de Gener de 2012

Marx (Groucho) tenia raó

El marxisme està triomfant. La profètica frase de Groucho Marx "aquests son els meus principis, si els hi agraden, en tinc d´altres" està seguida per quasi tots els polítics espanyols. La aplicació d´aquesta teoria a Espanya la podem fixar el 10 de maig del 2010, quan el president Rodríguez Zapatero anuncia formalment que renuncia el seu programa per aplicar un grapat de retallades contra l´estat del benestar. De cop i volta va canviar la seva ideologia sense que els que el van votar poguessin dir aquesta boca es meva.

Va ser el principi. Després en la campanya electoral del20-N, el seu candidat i ex vicepresident del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, renegava d´aquest brusc cop de timó i qüestionava la política que havien fet els darrers anys. Ara que han deixat bous i esquelles a les urnes i els seus seguidors no els hi han perdonat la traïció al seu programa, parlen de renovació, de fer canvis... en fi, la cançó de sempre per tal de que continuï manant l´aparell. Fins i tot els dos candidats a la secretaria general acaben amb la més que teòrica definició de partit federal per recuperar el jacobinisme més pur i imposar "el pensament únic", o sigui el del comité central. Això es el que s´interpreta quan parlen de fer el mateix discurs o tot arreu (¡quanta raó tenia Alfonso Guerra quan deia allò que "qui es mogui no surt en la foto")

Si el PSOE li costa poc canviar d´ideologia, trobem que el PP segueix pel mateix camí, amb l´afegitó que el seu responsable ni tant sols es molesta en explicar a la societat el seu canvi de camisa. La seves reiterades promeses de no apujar els impostos s´han esvaït quasi l´endemà d´haver-ho promès (un cop més) en el debat d´investidura. El radical tomb que ha donat entre el contingut del seu programa i el que fa quan mana, també és espectacular (i un es pot preguntar per què serveix votar si després fan el que volen...).

L´excepció, tot cal dir-ho, la trobem a Catalunya. El Govern de l´Artur Mas no sols explica el que fa, si no que des del primer dia ens va prometre que les passaríem magres. Al menys els catalans sabíem de quin mal hauria de morir. Es clar que aquesta coherència no sempre la trobem en les votacions del seu partit en el Congreso de los diputados.

Però al menys amb una certa bona voluntat, podem troba algú que en aquest país que no es marxista!