13 de Desembre de 2009

L'Estatut és mort

El passat dia 13 molts catalans van decidir acabar de matar l'Estatut. Per descomptat que la llei seguirà vigent amb alguna retalladeta més, però ha deixat de ser aquell text en la que una gran majoria de catalans s'hi sentien identificats per passar a ser un text administratiu més.

La primera malaltia la va patir al nostre Parlament, amb l'entrevista Zapatero-Mas el text va agafar una forta grip per convertir-se en grip A quan va passar al Congreso. Finalment el Constitucional (independentment de quina sigui la seva resolució) l'ha deixat tocat de mort.

Però aquest Estatut ha fet el seu servei. Primer, els partits s'han vist desbordats per iniciatives populars que han organitzat uns referèndums per renegar d'aquest text. Un trenta per cent dels cridats a les urnes ho ha dit clarament: que, tal com estant les coses i la gasiveria de Madrid, ara s'entra en una altre fase que supera l'estatutària. També ha servit per demostrar que l'actual Constitución ja ha complert el paper que havia de fer i ara es urgent que passi la ITV, perquè ha arribat un moment que sembla que se li pot fer dir el que més convingui segons el moment polític. L'Estatut també ha servit per deixar en evidència al polititzat Tribunal Constitucional.

En un altre ordre de coses ha servit per demostrar -una vegada mes- que el PP sistemàticament no sols es aliè a Catalunya si no que sovint es converteix en l'enemic de la majoria dels catalans, sent clients habituals del Tribunal Constitucional per lluitar contra moltes iniciatives nascudes al Parlament, i d'altres limitant-se a combatre-les encara que desprès les adoptin a les comunitats on ells governen.

També els altres partits s'han vist superats pels esdeveniments i no semblen tenir clar quin paper jugar. Quan el president Montilla parla de desafecció de la ciutadania envers la classe política, potser hauria de dir que no es la política la que no interessa als ciutadans, si no uns polítics que segurament ja estan amortitzats.

John Kennedy va dir: "Es pot enganyar a tots poc temps, es pot enganyar a alguns a alguns durant un temps, però es impossible enganyar a tots tot el temps". Cada cop més catalans, pel que es veu, tenen la impressió que els enganyen. Quan passa això i un se sent agredit radicalitza les postures i molta gent que no era independentista ha donat el suport a aquesta proposta.

Els referèndums han estat un èxit, però cal preguntar-se "I ara què?. S'han de plantejar moltes coses, però em sembla que totes passen per un canvi de relacions amb Espanya encara que no sempre aquestes passin per la independència... o sí.