16 de Juny de 2009

La TDT ¿neix obsoleta?

El proper dia 30 uns set cents mil catalans i més de quatre milions d´espanyols sols podran veure la televisió pel sistema digital. Si no hi ha cap contratemps, aquest dia serà el principi de una tortuosa història que d´alguna manera va començar en el Pavelló d´Europa de l´Expo del 92. Pressa la decisió, el projecte es va ajornar amb el govern del PP i no va ser fins el 2005 -amb l´aprovació del Plan Técnico Nacional- que es va posar definitivament el fil a l´agulla per implantar el nou sistema de transmissió de la senyal televisiva. El problema es si aquest canvi tecnològic avui no està ja superat gràcies a les possibilitats que ofereix internet.

La Generalitat, des del primer moment, va apostar per la implantació de la TDT, havia de ser pionera. Va veure la possibilitat de crear "l´espai  de comunicació català" amb la televisió de proximitat, però "las cosas de palacio van despacio" i quan arriben poden quedar molt desfasades.

. El Govern català, ha fet la seva feina: es responsabilitza de "l´encesa digital", o sigui que la senyal arrivi pràcticament a tot Catalunya. L´apagada -diuen- es cosa de Madrid. Ara municipis de quatre comarques (Maresme, Vallès Oriental, Ripollès i La Garrotxa) estrenaran el sistema. Es calcula que unes vint mil persones no podran veure la televisió per que no han adaptat les seves antenes o els seus aparells tot i la tossuda campanya de advertència que han fet totes les institucions. "Veure la televisió tampoc es obligatori, nosaltres els portem la senyal al seu terrat i hem explicat per activa i per passiva els canvis que han de fer, es tot el que podem fer" raonen alguns responsables de posar en marxa aquest sistema.

El problema es si aquesta nova joguina neix desfasada. Per una banda l´esforç d´adaptar els televisors serà temporal, per què a no tardar de ben segur s´ imposarà l´alta definició amb el que caldrà canviar un altre cop l´ aparell. Per altre banda el nou sistema de transmissió obre la porta a rebre gairebé mig  centenar de canals, però ¿son necessaris?. Amb les dates actuals les noves emissores que ja emeten en digital gairebé no tenen audiència (llevat Disney Chanel i Antena Neox que freguen l´u per cent de quota de pantalla) tot i que més de la meitat de televidents ja veuen la televisió pel nou sistema i les cadenes poderoses troben  en la  TDT de pagament una taula de salvació (per cert, la seva aprovació es imminent, però ja porta dos Consejos de Ministros que el tema queda sobre la taula). L´elevat cost fa bastant inviable el sistema i el pastís publicitari es més que limitat.

Finalment las noves tecnologies, especialment internet, obren les portes a fer una televisió a un cost molt més assequible i fins i tot ja hi ha qui retransmet en alta definició. La TDT era una bona opció l´any 92, la gran pregunta es si ho continua sent ara.