06 de Febrer de 2012

La "sort" del PSC

El congrés del PSOE encara li ha anat prou bé al PSC ja que els hi hauria resultat molt pitjor la victòria de la seva apadrinada Carmen Chacón. Hauria estat molt més greu pels socialistes catalans tenir la llosa d´haver propiciat a la secretaria general del seu partit germà a una política tant jacobina com el seu rival i tant poc sensible a la realitat catalana com es l´ex regidora d´Esplugues.

Si s´han fixat, durant tots els actes del congrés no s´ha sentit ni la paraula Catalunya ni la paraula federal, això sí, els dos candidats s´han omplert la boca parlant de "discurs únic". Com es natural el parlar de l´encaix d´un partit que es diu diferent dins del PSOE ni s´ha insinuat. Fins i tot es pot dir que s´ha parlat més de futbol que d´aquests temes. Aquest congrés no era més que una lluita fraticida entre pel poder entre la vella guàrdia felipista i la nova generació entronitzada pels zapateristes. I en aquessta guerra el PSC no hi pintava res, encara que si hagi implicat de cos i ànima per la raó corporativista de donar suport a la seva dirigent.

Per això totes aquestes volgudes mancances eren més que previsibles que las defensés Pérez Rubalcaba, el que ja es menys defensable es que una militant del PSC renegués dels seus orígens i s´hagi passat la campanya anat fent perdonar per les espanyes l´haver nascut a Catalunya. Si la Chacón hagués guanyat el congrés, com quedaria el PSC quan la secretaria general s´ oposes a que els socialistes catalans votessin diferent que els seus companys del PSOE en el Congreso de los Diputados?, o quan reclamessin .si al final ho fan- un pacte fiscal per Catalunya que la senyora Chacón ha promès combatre "con uñas y dientes", o quan el sector catalanista del partit reclamés tenir grup parlametari propi? No cal recordar la satisfacció amb que la ex ministra va celebrar la sentència sobre l´Estatut

Rubalcaba és poc sensible a la realitat catalana, però sap que necessita Catalunya i el PSC i per això està en disposició de negociar (i negociar vol dir estar disposat a cedir), d´altre banda, l´actual cap dels socialistes espanyols no ha tingut el suport dels seus correligionaris catalans, això fins i tot pot ser una avantatge. Si la votació hagués anat d´una altra manera, el PSC hauria d´assumir l´haver promocionat a una correligionària que defensaria interessos contraris els del seu partit i a més hauria de justificar la seva actuació. És això que els d´aquí diem "cornut i pagar el beure".

Els nous dirigents dels socialistes catalans se n´han lliurat d´una bona, per què el congrés l´havien perdut abans de que comencés, i el resultat final és el que els deixa en millor posició, al cap i a la fi, a Madrid tampoc pinten res. I aquesta derrota, en canvi, els pot obrir alguna porta a Catalunya si estan disposats a jugar les seves cartes amb una certa habilitat (o sigui deixar de ser presoners del carrer Ferraz) i sentit comú.