03 de Desembre de 2009

La nova llei electoral

Soc dels que tinc seriosos dubtes que la nova llei electoral tampoc es farà ara i si es fa te tos els números de ser un nyap.  Primer, no acabo d'entendre que té que veure aquesta llei  ue està pendent des de l'aprovació de l'estatut del 79 amb la regeneració de la vida política, però això es anecdòtic pel que pretenc  analitzar.

El Parlament ha intentat en diferents ocasions intentar complir el mandat estatutari i mai en prosperat aquestes iniciatives per la incapacitat dels partits de posar-se d'acord. La distribució d'escons -segons com es faci, si per població o per territori- perjudica a uns o beneficia a altres (el PSC ha estat  en diverses votacions autonòmiques el partit més votat i CiU la que tenia més escons).

Però per mi, el principal obstacle per elaborar aquesta llei es que les direccions dels diferents partits no estan disposades a perdre el seu poder, que es el de fer les llistes. Si haguessin llistes obertes,  per exemple, es més que possible que els candidats que la direcció posés en els primers llocs patissin un fort vot de càstig (l'electorat, sovint, es molt cruel), amb el que quedarien desautoritzats tant davant de la societat com de la seva militància.

D'altra banda ara els vots que rep cada u els aconsegueixen unes sigles, si les llistes fossin obertes el parlamentari guanyaria un pes important en detriment del de la direcció del partit. Es més, com hauria de conrear el seu electorat per què desprès d'unes eleccions en venen unes altres, segons quines postures defenses el partit ell no les podria votar. En canvi per  ser fidel als seus votants  podria  veure's obligat  a mantenir actituds díscoles amb la seva militància (recordo que quan el tortosí Josep Curto era parlamentari del PP el seu partit el va obligar no sols a votar, si no a defensar en el Parlament el transvasament de l'Ebre al País Valencià o quan els diputats del PSC van votar a favor de la desaparició del seu grup parlamentari al Congrés en un moment que els seus vots eren decisius per les absències d'alguns diputats). La persona electe podria dir "aquest son els meus poders" tot ensenyant el nombre de vots obtinguts. Fins i tot les campanyes serien mes personalistes per els candidats (ara ho son, però nomes per qui aspira a ser president).

Com dubto molt que les direccions de cap dels partits catalans -fins i tot els que escullen en primàries els seus candidats- estiguin disposats a perdre aquest poder (que es el de fer les llistes per assegurar-se la fidelitat dels electes), considero més que possible  que després d'haver  esbombat que ara faran  la llei electoral, al final continuarà una altra legislatura en el sac de les obligacions incomplertes o si ara la fan a corre cuita possiblement no satisfarà a ningú. Be, Suposo que molestarà als milers de ciutadans que han signat reclamant una llei electoral com iniciativa popular i veuran que no paga  pena tants esforços.

Desprès es queixaran de desafecció, però no voldran admetre que una part importad del problema son ells, les seves tancades cúpules directives i la pretensió de que la tasca política es un cercle tancat i reduit on no s´admenent nouvinguts. El poble en té prou amb votar i callar.