16 de Desembre de 2009

La loteria, un dia trist

Hi ha dies que em poso trist i un d'ells es el dia del sorteig de la loteria. Si habitualment els periodistes parlem de coses distants (el Congreso, el Parlament, les picabaralles dels polítics, d'un tal Obama que segurament mai ens el trobarem), aquest dia sortim al carrer i retratem una mica el país real, entre l'alegria dels afortunats trasllueix la molta misèria que hi ha al país. L'eslògan publicitari "i si toca aquí?" els funciona i qui més qui  menys acaba amb alguna participació a la butxaca.

Els periodistes estan mobilitzats. Surt la grossa i acaba amb les esperances de molts (sempre toca als altres) i uns pocs accepten donar la cara per viure el seu minut de glòria. I es aquí on comença  a sortir una cara de la societat que habitualment no surt als diaris. Els parats que tenen una participació que els hi permetrà arribar a final de mes i "tapar algunos agujerillos" mentre corre el cava. Joves que somiaran donar l'entrada per un pis (sense adonar-se'n encara que amb el "pellizco" que han guanyat no poden fer gran cosa). Hi haurà qui pensarà en comprar-se un luxós cotxe (i aquí quasi s´els hi acaben els diners del premi). Segurament seran enveja de molts amb el seu "ens ha tocat la loteria" sense adonar-se'n que està be sentir-se mil.lionari per un dia... però els quatre rals que els hi toquin també s'acaben.  Segurament també veurem que tenen algun premi gent sense papers que mal viuen lluny dels seus buscant feines que no vol fer ningú i que surten al carrer amb por esperant que no els hi apliquin la llei d'estrangeria, o...  En canvi no sortiran aquells que els hi ha tocat un premi que no necessitaven, segurament no sabrem ni qui son.

Entre rialles i abraçades els "afortunats" van expliquen davant les diferents cadenes de televisió els seus problemes  de qui fins ara tenia poc i potser passat demà encara en tindrà menys. La loteria et pot treure d'un mal moment en l'improbable situació de que et toqui, però poca cosa més. Però en canvi el dia del sorteig  et permet visualitzar la trista vida que porta molta gent, i si fas una lectura per passiva d'aquesta jornada et permet pensar a les moltes persones que tenien posades les seves esperances amb l'atzar  i que potser havien mal invertit uns diners que els eren molt necessaris per solucionar problemes molt urgents i avui es queden amb els problemes i sense els diners (però aquests ja no surten per la tele, i a fe de Deu que no sols hi son, si no que a més son majoria). Però estem a Nadal i no toca ensenyar segons quines coses.

Un any més, per la gran majoria, el sant Pancraci dels dos rals en el seu dit i una branca de julivert a l'altra mà no els hi haurà fet cas. SI al menys aquest sant fes bona aquella dita catalana de "salut i feina" ja seria una bona loteria.

EMPRENYAMENT.- Després del referèndum un no pot menys que està emprenyat. Som pocs i mal avinguts. No em estat capaços d'explotar  l'èxit. Els protagonismes (i tots deuen tenir les seves raons, encara que ningú tingui raó) han malbaratat una gran oportunitat per  fer-nos respectar. Sembla que siguem quatre i hagin cinc presidents in pectore d'una hipotètica república catalana. Cada cop que em diuen la paraula "unitat" em sona a escissió.