16 de Setembre de 2009

La justícia

Les actuals deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut posen en evidència quelcom que em sembla més greu: el gran problema que hi ha amb la justícia que aquest país ho es tot menys cega. L´ espectacle que dona el alt organisme jurisdiccional (malgrat que els mandat de bona part dels magistrats hagi acabat) en les seves deliberacions a l´hora de redactar una sentència semblen les retransmissions d´ un partit de futbol d´en Puyal. Avui estan sis a quatre, demà empatant a cinc, uns volen un redactat que digui "sí, però no", d´altres que no, i alguns volen deixar el debat obert amb un redactat susceptible a posteriors interpretacions... I tot tenint molt en comte el partit que va proposar-los per el càrrec.

L´esperit de la Constitució era donar el poder al poble mitjançant els seus vots. En això coincideix tothom però ningú es planteja que el debat actual sobre l´Estatut possiblement vagi en contra l´esperit d´aquesta Constitució que diuen vetllar.

Els catalans van votar un text ja molt retallat (havia passat pel sedàs del Congres) el juny del 2006 i un mes més tard el PP va presentar el recurs al Tribunal Constitucional (malgrat que no ho va fer amb articles idèntics d´altres estatuts). Han passat més de tres anys sense que hi hagi una resolució. Deixant a banda el problema d´aquesta llei concreta, un dels principis de la justícia es que sigui ràpida.

Segona: Si els juristes de prestigi que formen la més alta instància judicial espanyola no es posen d´acord si una llei s´ adequa o no a la Constitució (i sembla que la seva sentència serà fruit d´un pacte d´equilibris i segons bufi el vent el resultat serà un o un altre), un no pot deixar de qüestionar-se sobre el que passa amb els milers de procesos que en tribunals inferiors es veuen cada any pels mil i un problemes que es produeixen en qualsevol societat, que passen desaparcebuts i que afecten -i molt- a persones concretes. Un no pot deixar de pensar en com deuen ser aquestes sentencies, i no cal recordar per ser molt notoris algunes que son extravagants (de vegades tenen la sort de sortir els diaris), jutges que son amics dels processats o magistrats que es neguen per motius de consciència a aplicar les lleis. Molts pensen que segons qui vegi la seva causa la sentència por ser una o un altra...

També caldria que les lleis fossin clares per que el comú dels mortals sabés el que es delicte i el que no ho es.. Que els texts legals no estiguin sotmeses a interpretacions segons el moment...

Però si una sentència d´un tema per a molts urgent, com es la de l´Estatut, els experts en la matèria no es posen d´acord al cap de tres anys de debat, ¿quina fe pot tenir en la justícia el ciutadà de peu en els seus problemes normals.

Alguns consideren que el funcionament de la justícia segueix sent, després de més de trenta anys de democràcia, la gran assignatura pendent d´aquest país. D´altres, com Pedro Pacheco, va ser denunciat per un delicte de desacatament per dir que "la justicia es un cachondeo".