14 de Març de 2010

La crisi dels diaris i el anuncis de relax

Ara resulta que la crisi dels diaris es deu no a la caiguda de les grans campanyes publicitàries, que compraven pàgines senceres, si no dels modestos anuncis classificats, concretament els de la secció "Contactos".  Segons els anàlisi d'una comissió parlamentaria els anuncis per paraules oferint serveis de relax es gastaven a l'any uns quaranta milions d'euros en publicitar els seus productes, concentrant-se principalment aquesta inversió en els grans mitjans de Madrid i Barcelona.

Darrerament aquest serveis  s'ofereixen per internet, amb el que aquesta part important d'ingressos s´han perdut, possiblement per sempre, per la premsa escrita i fins i tot aquesta perdua ha fet trontollar la viabilitat de molts mitjans. Segons la FAPE (Federación de Asociaciones de Prensa de España) des de novembre del 2008 fins el passat gener havien perdut la feina 3.300 periodistes, s'havien presentat 14 ERO´s i havien tancat 34 diaris a Espanya. Segons el Servicio Publico de Empleo Estatal l´any passat dels 25.039 persones que vivien del periodisme 5.513 estaven en l´atur (uns cinc cents a Catalunya).

Ara els editors de diaris reclamen un cop més ajuts del Gobierno, al temps que estan convertint els seus mitjans en publicacions d´opinió (molts cops sinònim de diaris de partit) ja que es més econòmic  pagar a col·laboradors que facin articles que no periodistes que busquin noticies i facin reportatges (la informació es molt cara).

Durant molts anys els grans diaris han tingut molts beneficis i no per això han deixat de rebre ajuts públics per defensar interessos privats. Ara , quan venen temps de vaques pansides, reclamen que les institucions els treguin les castanyes del foc, mentre les inversions que fan son en productes promocionals que poca cosa tenen a veure amb el periodisme.

El "papá-Gobierno", a l´igual que ha fet amb els bancs, està disposat a ajudar a que els empresaris dels diaris superin aquest mal moment. Posen com a condició que els editors eliminin de les seves publicacions els esmentats anuncis de serveis sexuals (ho fan, justament, en un moment que ja n´hi ha pocs). Així salven les aparences, però el que han posat en evidència que durant molts anys el negoci es basava en fer, d´alguna manera,  de macarró