25 de Juliol de 2016

Me'n vaig de vacances amb un sentiment que m´estan prenent el pèl. Hem votat dues vegades i el resultat va ser el que va ser i els tocava als polítics interpretar la voluntat popular i articular fórmules que permetessin governar, però a l'hora de la veritat es dediquen a fer jocs de mans, fixar línies vermelles, posar vetos... En definitiva que el que vàrem decidir a les urnes no serveix per res, ells fan la seva maonesa en els despatxos i de moment se'ls hi està tallant.

Tots parlen en sentit patriòtic però a l'hora de la veritat aquestes promeses sonen d'una manera molt semblant a les que fan per combatre la corrupció.

En política tot és possible i ja diuen que aquesta activitat fa estranys companys de llit, però això s'ha d'explicar i no fer-ho d'amagat sense cap mena de justificació que l'interès partidista, o no va ser això el desviament de vots del Partit Demòcrata Català cap als membres de la mesa del Congrés.

I parlant de casa, amb sessió de confiança pendent per la tardor, segons l'estudi del CEO els ciutadans que aposten per la independència augmenten però són els polítics que defensen aquesta postura qui, amb el seu tacticisme, posa bastons a les rodes i fa tot el possible perquè
e aquest procés descarrili.

Un comença a estar fart de tota aquesta comèdia en la que els ciutadans no ens queda altre remei que ser espectadors. Davant d'això no se m´acut altra resposta que un "ja s'ho faran".