02 de Juliol de 2009

Ja era hora!

Per fi un alt responsable d´un mitjà públic de comunicació ha sortit en defensa de les ràdios i televisions públiques.  ¡Ja era hora!. Cal recordar que el Gobierno central -del PSOE- es va gastar  una milionada en un inútil informe que van ver un denominat "comité de expertos" sobre el paper dels mitjans públics i com a resultat han  fet una decidida aposta pel mitjans privats.

Ha estat Albert Sàez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, qui ha aixecat la veu per denunciar que les mesures proposades per Madrid pels mitjans públics no aconseguiran el que pretenen: traspassar la inversió publicitària als canals privats. "L´ objectiu final de la mesura no és que la televisió pública deixi de tenir ingressos publicitaris, sinó audiència" i encara afegia que el que realment es vol es "que els mitjans públics tinguin una incidència social residual" denuncià Sàez en la Universitat Menéndez Pelayo.

Aquesta actitud contrasta amb la que manté Luis Fernández, president de RTVE, que sempre ha assegurat que ell farà el que li mani al Congreso. Fins ara han estat els professionals -i poca gent més- qui han clamat en solitari defensant una televisió pública (es clar que la majoria de diaris tenen interesos molt concrets en les televisions privades) 

Sáez ha defensat -com gairebé tothom- la necessitat de regular el sector audiovisual a tot Espanya, però també ha reconegut que aquest procés actualment en marxa "s´està  fent de la pitjor manera possible" i amb un alt grau d´ improvisació. I tot això passa en uns moments que tant TV3 com TVE han tornat a pugnar per el lideratge de les audiències.

Les televisions comercials tenen com  objectiu guanyar diners (Mauricio Carlotti,  conseller delegat d´Antena 3, li agrada repetir que fa "televisió per vendre anuncis"). A molts no els importa massa la manera d´ aconseguir-ho i si dona resultats no s´ho pensen dues vegades a l´ hora de fer allò que en diem tele escombraria si els hi reporta beneficis.

 En canvi la finalitat dels mitjans públics es un un altre molt més social Per exemple., els seus informatius son els que estàn menys contaminats per interessos empresarials que, sovint, no coincideixen amb els criteris professionals.

 Per comprovar la diferència entre uns i altres mitjans n´hi ha prou en comparar les seves programacions, les diferents propostes que fan per atraure a l´ audiència  Les  conclusions d´aquest anàlisi son bastant obvies.

La pregunta es per què un govern que es diu d´esquerres combat a la televisió pública en benefici d´un sector privat que es un dels més rendibles d´Europa, i les respostes que em venen al cap no son massa ortodoxes.