26 de Febrer de 2010

Guerres cainites

Els independentistes han frustrat, un cop més, les propostes independentistes. Dividits en grupuscles enfrontats entre ells han avortat un moviment que començava a prendre cos. Moltes vegades s´ha retret l´escepticisme amb el que molts catalanistes es miraven aquestes propostes. Fins i tot algú s´horroritzava , pel seu radicalisme, davant de preguntes que alguns puristes de renom feien com, per exemple,  "ets tant català com per ser català". D´altres desqualificaven contundentment als que tenien uns plantejaments que els hi eren molt pròxims-

 Molts pensàvem que era important que aquests moviments nascuts al marge dels partits tinguessin veu en el Parlament i que les seves intervencions fossin un bona plataforma de futur.  Ara aquesta possibilitat sembla que està molt més lluny.

Es evident que el gran triomf dels sectors espanyolistes son les guerres cainites dels promotors de la independència. No es estrany que gent que ha lluitat bona part de la seva vida per a recuperar el temps perdut del catalanisme exclami "que Deu ens lliuri de que aquesta gent arribessin a manar".

El missatge que molta gent rep dels darrers fets es que un cop han fet la feina de posar sobre la taula el debat d´una possible independència, el que buscaven els seus promotors no era tant un objectiu polític si no l´interès personal per ocupar una cadira, fins el punt que els principals enemics dels independentistes eren els mateixos independentistes. Aquest fet no es nou, si no una pel·lícula que es repeteix periòdicament (com a botó de mostra, les successives escissions d´ERC ).  

La volada que aquest moviment havia pres que va culminar amb els referèndums s´ha convertit en una victòria pírrica i sospito que durant molt de temps serà difícil articular un moviment important recuperant aquests plantejament. En qualsevol cas la majoria dels protagonistes d´aquesta història han quedat ben desacreditats davant dels ulls de molts. Especialment del sector de la població que sense ser estrictament independentista podia veure amb bons ulls aquest plantejaments.

Ha estat una altre batalla desaprofitada i aquest cop la culpa no l´hem de buscar a Madrid.