26 de Juny de 2009

Governar per uns i contra altres

Julio Anguita, quan era coordinador general de Izquierda Unida, explicava que "quan es governa sempre es fa a favor d´algú i, com a conseqüència, en contra d´altres". Encara que els polítics assegurin que "governaran per tothom" això no sols es impossible, si no que a més, seria un frau als votants, ja que el van votar per que complís les promeses escrites en el seu programa i no el dels seus rivals.

També em va quedar gravada una sessió del Parlament, quan un dirigent d´Iniciativa va anunciar el vot en contra a una proposta de Jordi Pujol. "Ho dono per suposat, el que m´ amoïnaria es coincidir amb vostès en aquest tema", va replica el aleshores president..

El problema es quan els governants volen coincidir amb l´oposició en temes que tenen postures massa diferents. Aleshores l´ únic que aconsegueixen es molestar als seus votants. També es mala política fer promeses segons quin sigui el auditori, pràctica que  actualment algú recorre massa sovint del compte. I es clar, si es prometen massa coses que desprès no es poden complir, l´efecte es que l´ aplaudiment momentani es transformi en una gran decepció.

Aquesta postura també té una altre conseqüència molt més perillosa: dona la sensació de que qui ha de portar el timó en temps de crisi no sap cap on va, es dedica a tapar forats. El resultat es que perd credibilitat i genera desconfiança en la societat. Sovint dir la veritat -encara que no siguin bones noticies- genera més confiança que enganyar o desvirtuar la situació..

Desprès de les eleccions europees hi ha qui li ha vist les orelles al llop. Alguns sectors socialistes els hi ha entrat el temor de que poden perdre el poder. L´actual Gobierno (per molts, ja gastat, encara que es va remodelar el passat mes d´abril) es troba en moltes dificultats per articular una majoria parlamentaria que els permeti governar i per superar el dia a dia corren el perill de perdre el futur per què decepcionen als seus votants.

 Ara cal veure si aquesta situació te com a sortida el obtenir fórmules que garanteixin l´ estabilitat parlamentària o si no, la convocatòria anticipada d´eleccions. Però això no ho sabrem fins passat l´estiu, encara que ni als socialistes ni els populars els interessa aquesta possibilitat.

PD. Cal fer un apunt sobre el resultats de les últimes eleccions: El PP va aconseguir sis milions i mig de vots, en las darreres legislatives en va tenir més de deu milions (algú creu que pot ser una victòria pírrica). El PSOE va passar lleugerament els sis milions en les europees i en tenia més d´ onze en les generals. O sigui que sols van anar a votar els incondicionals de cada partit i per això aquests resultats no permeten treure grans conclusions de futur, per que qui decideix el resultat d´unes eleccions, en les europees es van quedar a casa.